"Si vols aconseguir la pau, sigues capaç, íntegre, sincer i sense orgull, afable, tranquil i de parla cordial, fàcilment satisfet i no implicat en excessiva activitat, frugal en la manera de viure, amb els sentits en calma, assenyat i no desitjós de reconeixement.
No facis res que els savis censurarien, i tingues sempre present aquest pensament: “Que tots els éssers visquin feliços i lliures de tot mal, i que els seus cors tinguin joia en el seu interior! Que tots els éssers vivents, tant si són fràgils com forts, alts o baixos, grans o petits, tinguin joia en el seu interior!”
Que ningú enganyi a un altre, ni menyspreï un altre de cap manera ni en cap lloc; que ningú no desitgi cap mal a un altre, per causa de la còlera o la mala fe. Tal com una mare estima i protegeix el seu fill, fins arriscant la seva pròpia vida, així cal que es cultivi un amor il·limitat per tots els éssers de l'univers.
Que la teva consciència amorosa ompli el món sencer, cap amunt i cap avall, cap a la dreta i cap a l'esquerra, amb serenor, sense odi ni malícia. Dempeus, caminant, assegut o ajagut, cal cultivar aquesta meditació d'amor. És, diuen, el millor que es pot fer en aquest món. Lliure de punts de vista rígids, net de cor, amb una clara visió, alliberat del desig sensual, hom assoleix la plena llibertat."
Versió lliure del "Metta Sutra" o "Karaniya-metta Sutta", del canon pali de la tradició buddhista, en base a la traducció al català de l'estimada Montse Castellà.
En aquesta mena de textos, va bé confrontar versions diverses; n'adjuntem tres més:
"Qui aspira a la salvació ha d'actuar així,
després d'haver conegut el Lloc silenciós:
ser enèrgic, íntegre, ferm però bondadós, afable i sense orgull.
Ser sobri i modest, no industriós però assenyat,
dominar les inclinacions, acontentar-se amb poc.
A tots els éssers, joia i pau, que tots siguin feliços!
Siguin quins siguin els éssers vivents, errants o sedentaris,
petits, mitjans o grans, febles, forts o vigorosos,
a la vista o amagats, propers o llunyans,
nascuts o encara per formar-se,
que tots els éssers siguin feliços!
No injuriar mai una altra persona,
ni menysprear ningú, sigui on sigui;
mai fer mal
motivat per l'enuig o per sentiments hostils.
Igual com una mare protegeix amb la seva vida el seu fill únic,
així haurà d'aspirar a alliberar dels obstacles
la ment de tots els éssers.
Haurà d'estendre bondat a tot l'univers
alliberant la seva ment dels obstacles de dalt, de baix i de l'ample,
sens estar limitat per l'odi o l'enemistat, sinó pur.
Haurà de procurar aquest estat d'esperit dret, caminant, assegut o ajagut,
sense sucumbir mai al relaxament.
Això s'anomena "manera divina d'estar" en el món."
Versió inclosa per Willigis Jäger a "A la recerca del sentit de la vida" (1995).
"Això és el que ha de fer
el que es destre en la bondat,
i que coneix el camí de la pau:
Sigueu capaços i rectes,
directes i gentils en la parla.
Humils i no arrogants,
contents i fàcils de satisfer.
Alleujats amb els deures i frugals en les formes.
Pacífics i calmats, savis i destres,
no orgullosos i pidolaires per naturalesa.
No feu la més mínima cosa
que el savi més tard reprovaria.
Desitgeu: en felicitat i en seguretat,
que tots els éssers visquin feliços i en pau!
Qualsevol ésser vivent que sigui;
ja sigui feble o fort, sense ometre'n cap,
els grans o els poderosos, els mitjans o petits,
els visibles o els invisibles,
els propers i els llunyans,
els nascuts i els que estan per néixer,
que tots els éssers visquin feliços i en pau!
Que ningú enganyi a un altre,
o menyspreï a cap ésser en qualsevol estat.
Que ningú s'enfadi o s'enemisti
o desitgi fer mal a algú altre.
Així com una mare observa i protegeix amb la seva vida
el seu fill, el seu únic fill,
amb un cor infinitament obert
hem de protegir tots els éssers vivents:
irradiant amistat vers el món sencer
difonent-la amunt cap al cel,
i avall cap al més profund;
al voltant i sense límits,
i lliures d'odi i mala voluntat.
Ja sigui aturats o caminant, asseguts o ajaguts
lliures de somnolència,
hom ha de sostenir aquest record.
D'això se'n diu la permanència sublim.
No mantenint punts de vista fixes,
el pur de cor, amb claredat de visió,
essent lliure de tots els desigs sensorials,
no naixerà altra vegada en aquest món."
"Com ha d'obrar aquell que és capaç del saludable per a guanyar l'esta d'assossec, és així:
ha de ser hàbil, íntegre, sincer i sense orgull,
afable i molt content,
fàcilment satisfet i no embolicat
en excessiva activitat, i frugal en el seu estil de vida
amb els sentits en calma, intel·ligent i no agosarat,
sense mesquinesa quan estigui amb altres,
abstenint-se de seguir els camins que els savis censuren
i tenint sempre present aquest pensament:
«Que tots els éssers visquin feliços i lliures de tot mal
i que els seus cors s'alegrin en el seu interior.
Tot el que existeix amb respiració de vida,
tant si són éssers fràgils com molt forts,
sense excepció, siguin alts, baixos
o de mitjana estatura; siguin grans, petits
o gruixuts; visibles o invisibles;
si viuen lluny o si viuen a prop;
els que estan aquí, els que persegueixen la existència:
que tots els éssers s'alegrin en el seu interior:
que cap sigui la desgràcia d'un altre
ni menyspreï a un altre de cap manera ni en cap lloc; que no es desitgin mútuament cap mal
per causa de la provocació o de la enemistat.»
Així com una mare estima i protegeix el seu fill,
el seu únic fill, amb risc de la seva vida,
així ha de conrear aquest amor il·limitat
per tots els éssers que poblen l'univers sencer estenent-lo amb una consciència sublim
cap amunt i cap avall i a través del món,
amb serenitat, lliure d'odi i enemistat,
i mentre està dret, mentre camina, està assegut o ajagut, lliure encara de somnolència,
ha d'estar absort en aquesta atenció.
Diuen que aquí hi ha una morada suprema.
Però quan hom viu lliure de tota opinió,
és virtuós, dotat de visió interior perfecta
i lliure de la avidesa de desigs sensuals,
certament no tornarà mai més a cap ventre."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada