 |
| Mantegna 1490 |
L'impressionant (per contingut i per forma) Crist jacent de Mantegna (1490).
El Crist mort és vetllat per Maria i Joan.
Pertany a la Pinacoteca de Brera (Milà).
Diu la Viquipèdia: "Es tracta d'un tema comú en el Renaixement (la lamentació sobre Crist mort, amb precedents des de Giotto) però mai fins llavors s'havia reflectit d'una manera tan rotunda el caràcter definitiu de la mort. En un fort contrast de llums i ombres, l'escena transmet un profund sofriment i desolació. La tragèdia es potencia dramatitzant la figura de Crist per la seva violenta perspectiva i la distorsió dels seus detalls anatòmics, especialment el tòrax. Els estigmes de les mans i els peus estan representats sense idealisme ni retòrica. El llençol que cobreix parcialment el cadàver, pintat en els mateixos tons que el cos, contribueix a l'efecte colpidor del conjunt que conclou en els trets del cap, inclinat i immòbil. Un detall molt particular és la composició que situa els genitals de Crist al centre del quadre."
El Crist mort és vetllat per Maria i Joan.
Pertany a la Pinacoteca de Brera (Milà).
Diu la Viquipèdia: "Es tracta d'un tema comú en el Renaixement (la lamentació sobre Crist mort, amb precedents des de Giotto) però mai fins llavors s'havia reflectit d'una manera tan rotunda el caràcter definitiu de la mort. En un fort contrast de llums i ombres, l'escena transmet un profund sofriment i desolació. La tragèdia es potencia dramatitzant la figura de Crist per la seva violenta perspectiva i la distorsió dels seus detalls anatòmics, especialment el tòrax. Els estigmes de les mans i els peus estan representats sense idealisme ni retòrica. El llençol que cobreix parcialment el cadàver, pintat en els mateixos tons que el cos, contribueix a l'efecte colpidor del conjunt que conclou en els trets del cap, inclinat i immòbil. Un detall molt particular és la composició que situa els genitals de Crist al centre del quadre."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada