"El tradicional antagonisme o contraposició entre bons i dolents hauria de ser substituït per un altre, que diferenciés aquells que estan a favor del bé d’aquells altres que es limiten a estar –formulem-lo així– a favor de la realitat. Certament, les expressions exculpatòries més habituals d’aquests partidaris de la realitat certifiquen el que diem: “Això és el que hi ha”, “són les regles del joc”, “no he inventat jo el sistema”, “si no ho faig jo, ho farà un altre”, “ja m’agradaria, ja, però les coses són així”, etcètera.
A reforçar aquesta hipòtesi vindria el fet que, al marge que les exculpacions siguin les anteriors o altres de semblants, ningú no es defineix a si mateix, de manera expressa, com a defensor del mal ni fa apologia sense reserves de les accions que causen greus danys a d’altres. En conseqüència, si s’accepta la perspectiva que estem dibuixant, només resultaria pertinent començar a parlar de la responsabilitat d’aquests subjectes en el moment en què, estant en condicions de transformar aquella realitat davant la qual tan dòcilment es pleguen i a la qual encolomen totes les coses negatives, s’abstinguessin de dur a terme l’esmentada transformació de manera deliberada.
Si tot això ho traslladéssim al terreny del que Adam Smith anomenava els sentiments morals comprovaríem amb facilitat que també en aquest àmbit la tòpica i maniquea contraposició que hem criticat abans s’hauria de replantejar en la mateixa direcció. Ho va deixar dit Hannah Arendt (Sobre la violència) en una coneguda sentència: “El contrari de l’emocional no és el ‘racional’ sinó la impossibilitat d’emocionar-se”. De manera anàloga, el dolent que de debò és preocupant (a més de l’efectivament més habitual) no és el sàdic patològic, sens dubte existent però minoritari, que gaudeix infligint dany. Qui ens hauria de preocupar més en aquests temps és el mal-ànima que considera una contingència o una fatalitat el patiment aliè, però en cap cas una cosa que se li pugui imputar, per més que sigui ell qui efectivament ho ha provocat. I qui ens hauria de generar més temor encara és el cínic convençut que el bé es fa, però el mal simplement té lloc. La maldat al món d’avui ha acabat per resultar una variant de la indiferència."
Manuel Cruz a La Vanguardia del 02.10.20
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada