"Que una doctrina o una forma de vida tinguin trets ideològics no és considerat actualment ni com una tara original ni com una malaltia vergonyosa. Fins al si de la tradició marxista, on el fenomen ideològic és valorat encara avui força negativament, hom reconeix actualment el caràcter etern i ineluctable de la ideologia (és, entre altres, la posició d'Althusser, tan abans com després de la seva autocrítica). Sembla, doncs, que ja han passat els temps de "La fi de l'època ideològica" i de "El crepuscle de les ideologies" -valguin aquests dos exemples representatius- quan els apologistes de la societat industrial avançada creien poder anunciar-nos la mort propera de les ideologies i l'adveniment de societats consensuals, administrades amb pragmatisme i segons una racionalitat nova provinent del món de la tècnica (com si ciència i tècnica estiguessin desproveïdes de pressupòsits ideològics!). Segons aquesta mentalitat científico-tecnocràtica, tots els nostres problemes es reduirien a una bona administració i a un instrumental eficient. En canvi, en la situació paradoxal on ara ens trobem, tenim consciència de la necessitat d'enfrontar-nos novament amb les velles qüestions ideològiques (sobre el sentit de la vida, sobre el que és humà i el que no ho és, sobre uns ideals socials veritablement cohesionadors i mobilitzadors) i alhora veiem els greus perills de fanatisme, irracionalitat i opressió que amenacen tota societat fortament ideologitzada. Malgrat això, després que durant anys la consigna general fou de desideologitzar, avui s'aixequen veus per tot arreu a favor d'una reideologització. Els perills evidents d'una ideologia semblen petits en comparació amb l'atonia, el desencís i el risc de desintegració d'una societat desideologitzada.
(...)
Tot i reconèixer el paper que, en la formació i sobretot en el desenvolupament de les ideologies, poden tenir-hi -i, de fet, sovint hi han tingut- interessos particulars inconfessats, cal acceptar que la funció primària de les ideologies no és una funció de distorsió i dissimulació interessades, sinó una funció d'orientació en l'existència i de cohesió social, de la qual la distorsió és sempre una perversió possible, fins probable, però no ineluctable.
(...)
De la mateixa manera que, per a la nostra acció individual, tots tenim necessitat d'un projecte, així la ideologia proporciona a tota acció col·lectiva la necessària mobilització social.
(...)
Les ideologies, en llur funció més general de cosmovisió i d'orientació de l'existència, tenen el caràcter de sistemes de referència fortament introjectats en els individus, sistemes a partir dels quals ens fem càrrec de la realitat i la pensem. Les ideologies són un codi interpretatiu en relació al qual llegim el món i ens llegim a nosaltres mateixos, ja que, segons sembla, conèixer i comprendre la realitat no és altra cosa que interpretar allò que tenim al davant. Però elles, les ideologies, no les tenim mai del tot al nostre davant: són més quelcom a partir de què pensem que no pas quelcom que pensem i tematitzem."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada