"Des del nostre punt de vista és una dada irrecusable la disposició religiosa de l'ésser humà i la seva irreductibilitat a factors no religiosos. És per això que creiem en l'homologació religiosa del cristianisme amb les altres religions, sense que en aquest nivell del discurs pugui parlar-se d'una major o menor qualitat religiosa del cristianisme respecte a les altres religions. A partir del fet que hi ha una única humanitat de l'ésser humà, hom pot afirmar en conseqüència que les estructures religioses bàsiques de l'ésser humà i de les diverses religions són fonamentalment les mateixes. D'aquesta manera, el racisme, les exigències d'absolutesa, l'imperialisme religiós, etc., resten al marge de l'aproximació als fenòmens religiosos. Des del punt de vista del "discurs de la religió", doncs, no hi ha cap mena de superioritat religiosa del cristianisme respecte a les altres religions. Àdhuc en les desviacions (per exemple, la legitimació indiscriminada del "poder"), totes les religions ofereixen els mateixos esquemes, la qual cosa significa, segons el nostre parer, que per a bé i per a mal en aquest aspecte també hi ha una comunitat religiosa de tots els humans, donat que tots participen d'una única humanitat.
Els nostres dies, una vegada superat (o en camí de superació) l'etnocentrisme de la cultura occidental, les religions han de practicar un ecumenisme ecumènic (Panikkar), el qual no es basa en estratègies destinades a conservar parcel·les de "poder" o continuar gaudint de beneficis de tipus cultural, econòmic o polític, sinó en el convenciment que la capacitat religiosa de l'ésser humà és alguna cosa que no depèn de les contingències culturals o històriques, ans, per contra, es tracta de quelcom d'inherent a la condició humana. Això ens porta a la conclusió que antropològicament (i la religió és un aspecte irrenunciable de qualsevol antropologia que apriorísticament no s'automutili) no hi ha cap religió positiva que pugui ser considerada com la "culminació" o l'"acompliment" de la religió, per bé que totes posen de manifest la condició religiosa de l'ésser humà com a dada estructural."
Lluís Duch a El Crist, mestre interior de tota religió dins de Qüestions de Vida Cristiana n. 114, novembre de 1982, pp. 31-32
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada