"Crec que no hi ha cap religió que no tingui un camí doble cap a Déu. La ciència de la religió ha encunyat els conceptes apofàtic i catafàtic (apo = fora; kata = segons,corresponent; phatis = discurs, paraula). O sigui, un dels camins es distingeix per l'absència de discursos i paraules, l'altre els incorpora.
L'espiritualitat catafàtica treballa amb continguts de la consciència, és a dir, amb imatges, símbols, idees i conceptes. S'orienta pels continguts i parteix de la convicció que l'ésser humà necessita imatges i conceptes per apropar-se a Déu, donant-los importància en el desenvolupament de la vida religiosa.
L'espiritualitat apofàtica s'orienta vers la consciència pur i buida. Els continguts són considerats com a impediments. Mentre la consciència quedi enganxada en imatges i conceptes, no haurà assolit el punt on succeeix l'experiència pròpia de Déu. Més que aclarir el diví, l'enfosqueixen.
La majoria de les persones van pel camí catafàtic, o sigui el de les imatges, idees i paraules sobre Déu. És el que els hi van ensenyar en la seva infantesa i on troben empara. Per això, la religiositat catafàtica exerceix en totes les religions el paper més rellevant. Però com més s'endinsa una religió en allò místic, més apofàtica es torna, és a dir, abandona les imatges, idees i conceptes perquè, a partir d'un determinat punt, amaguen Déu.
Així que, d'una banda, la religió necessita imatges i paraules, perquè sense elles la fe no es pot comunicar i, d'altra banda, corre el gran risc de materialitzar-les, arribant fins i tot a adorar-les. Imatges i símbols són camins autèntics que porten cap a la Realitat última però que també poden convertir-se en obstacles.
En les religions de revelació, especialment en el cristianisme, l'espiritualitat apofàtica ha estat sempre una mica sospitosa, tot i que acostumava a representar un corrent més o menys important, de vegades més aviat subterrani, però en altres moments va arribar a ser molt fort, practicant-se obertament. Tot i això, la institució mai va perdre el recel envers ella. De vegades amb fonament, sobretot quan el camí místic esdevingué antiteològic i fins i tot antiintel·lectual, no tenint discerniment i de vegades fins i tot vorejant el parapsicològic. La mística i la teologia són els dos pilars de la religió; quan ambdós coexisteixen amb força i equilibradament, floreix la vida religiosa."
Willigis Jäger a "A la recerca del sentit de la vida" (1995)
Així que, d'una banda, la religió necessita imatges i paraules, perquè sense elles la fe no es pot comunicar i, d'altra banda, corre el gran risc de materialitzar-les, arribant fins i tot a adorar-les. Imatges i símbols són camins autèntics que porten cap a la Realitat última però que també poden convertir-se en obstacles.
En les religions de revelació, especialment en el cristianisme, l'espiritualitat apofàtica ha estat sempre una mica sospitosa, tot i que acostumava a representar un corrent més o menys important, de vegades més aviat subterrani, però en altres moments va arribar a ser molt fort, practicant-se obertament. Tot i això, la institució mai va perdre el recel envers ella. De vegades amb fonament, sobretot quan el camí místic esdevingué antiteològic i fins i tot antiintel·lectual, no tenint discerniment i de vegades fins i tot vorejant el parapsicològic. La mística i la teologia són els dos pilars de la religió; quan ambdós coexisteixen amb força i equilibradament, floreix la vida religiosa."
Willigis Jäger a "A la recerca del sentit de la vida" (1995)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada