 |
| Tàpies 1986 |
Pot semblar una qüestió passada de moda, ja massa discutida. Però d'en tant en tant, l'interrogant torna a sorgir: pot justificar el canvi social l'ús del terror? O bé aquest sempre acaba essent contraproduent i girant-se contra els que l'empren?
Pels qui considerem que cap finalitat no justifica utilitzar mitjans impropis per aconseguir-la, i que els mals mitjans degraden la finalitat, la converteixen en una mala finalitat per boniques que siguin les paraules amb les que es formula, el tema és ben obert.
A l'altra banda, hi ha els que consideren que una posició "purista" o "moralista" com aquesta porta a l'immobilisme social, al suport a estructures socials injustes, i que no es canvia mai res si no s'utilitza la força.
Potser el debat acaba anant a parar a quina mena de força s'utilitza, i quins són els tipus d'accions i de retòriques que es giren en contra de la bondat de les finalitats. Hi ha una força pacífica i una força violent, una força controlada i una força descontrolada? O això són irrellevants distincions teòriques?
Pels qui considerem que cap finalitat no justifica utilitzar mitjans impropis per aconseguir-la, i que els mals mitjans degraden la finalitat, la converteixen en una mala finalitat per boniques que siguin les paraules amb les que es formula, el tema és ben obert.
A l'altra banda, hi ha els que consideren que una posició "purista" o "moralista" com aquesta porta a l'immobilisme social, al suport a estructures socials injustes, i que no es canvia mai res si no s'utilitza la força.
Potser el debat acaba anant a parar a quina mena de força s'utilitza, i quins són els tipus d'accions i de retòriques que es giren en contra de la bondat de les finalitats. Hi ha una força pacífica i una força violent, una força controlada i una força descontrolada? O això són irrellevants distincions teòriques?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada