“Tot el que hem de fer o evitar es troba en aquesta curta màxima que resumeix els nostres deures: el món, aquest món que contemples, que inclou els deus i els humans, no és més que un únic gran cos del que nosaltres som els membres. La Natura ens ha emparentat a tots. Tenim el mateix origen i el mateix destí. És la Natura la que ha posat als nostres cors l'amor mutu i ens ha fet sociables; ella és qui ha donat lloc a la igualtat i la justícia; ella és qui ens ha ensenyat que més val suportar el mal que provocar-lo. Les mans que ella ens ha donat són per ajudar els humans.”
Sèneca, Cartes a Lucili
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada