En la mesura que considerem quelcom com a sagrat, i ho tractem com a sagrat, esdevé sagrat. Està a les nostres mans que així sigui.
El que és sagrat és fruit d'una convenció humana; som els humans els qui atorguem aquest caràcter. I ho atorguem a allò que ens sembla que ens vincula a la totalitat, al fonament sense forma, a la consciència universal, a la divinitat o com li vulgueu dir. Però res és sagrat per si mateix o per designació d'una potència supracòsmica. Nosaltres som els sacralitzadors.
El que passa és que de vegades hi ha coses que ens semblen sagrades d'entrada, com si ho fossin per elles mateixes, com si la sacralitat s'hi manifestés amb una rotunditat inusitada, com si els hi fos intrínseca; però aquest reconeixement segueix essent un gest humà, que les constitueix com a sagrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada