Sinceritat i hipocresia

Rouault 1939

"La crítica severa que l'Evangeli adreça contra els hipòcrites permet de precisar i de valorar, per contrast, la importància primordial de la sinceritat en el Nou Testament.

Les expressions contra la hipocresia són abundants i duríssimes.  Contrasten amb la tolerància de Jesús en relació als pecadors i a les dones públiques. La seva posició contra els hipòcrites és intransigent. Els ataca i els condemna sense misericòrdia. Les conseqüències d'aquesta actitud semblen evidents: res més contrari a l'esperit evangèlic que la hipocresia. Res més essencial que la sinceritat.

(...)

La hipocresia s'identifica amb la violència i amb l'engany: "Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que netegeu el defora de la copa i del plat, i el de dins és farcit de rapacitat i d'intemperància" (Mateu 23, 25). "Ai de vosaltres... hipòcrites, sepulcres emblanquinats" (Mateu 25, 27). Una actitud semblant és, en el fons, la negació de tota religió i fins de tota humanitat. Una religió que consisteix en aparences externes esdevé una aberració dels valors més profunds de la persona humana. La sinceritat suposa conversió. La hipocresia, perversió."

Pius-Ramon Tragan a Qüestions de Vida Cristiana n. 101, maig de 1980, p. 64 i 65.