L'àngel de la mort

"No sé a qui busca ara la mort;
a l'hort dels éssers cull vides.

Quan l'àngel de la mort deambula entre nosaltres,
alguns s'ofeguen en llàgrimes
i altres es queden en ruïnes.

Tothom s'arrossega davant la seva dalla;
a ningú perdona, ve la mort sense avís.

No distingeix valent ni covard, pare ni fill;
si decideix segar l'ànima d'un, li envia el seu petó.

Yunus el místic, resa també tu al teu Senyor,
ja que no hi ha temps per perdre;
els dracs de la mort escampen foc,
ves-te'n de seguida a prop del teu Estimat."


Yunus Emre (s. XIV)

"Mai vas pensar que aquest dia arribaria;
quan els teus ulls perdin el seu fulgor
i el teu cos vagi a abraçar la terra,
els teus llavis no tindran paraules per dir.

Quan arribi l'àngel de la mort,
els teus amics poderosos no podran ajudar-te;
és tan fort i tan imponent
que el teu esforç contra ell serà insuficient.

El teu fill anirà a buscar l'ajuda dels veïns,
cridaran a alguns amics,
no serveix penedir-se als darrers moments;
perquè ningú mourà ni tan sols un dit.

Vindrà un home per rentar-te
n'hi haurà també alguns per vessar aigua,
i finalment hi haurà algú per posar-te la mortalla,
però cap d'ells es preocuparà per tu.

Et posaran en una llitera de fusta
i el portaran al cementiri,
allà et deixaran en una fossa;
ningú et veurà més, ni sentirà la teva historia.

Esperaran tres dies, no més;
llavors repartiran els teus béns,
en aquell moment potser parlaran de tu,
després ni tan sols el teu nom recordaran.

Yunus el místic et dóna aquests consells,
serà millor que no els ignoris,
però les criatures d'avui en dia
no els aprofiten, ni se'n beneficien."


Yunus Emre (s. XIV)