"El desert.
A qui només el conegui d'oïdes o de vistes en algun film, el desert sembla una monotonia inacabable. Sorra i sorra, miratges i alguna palmera.
El desert és vari i contrastat. Amb menys d'una hora saltes de la fornal al fred de la nit,amb un sol pas saltes de l'esclat de llum a una ombra gairebé negra. Hi ha un canvi constant d'horitzons i de ritmes, entre les ones modelades de les dunes, els cantells vius dels trencs, les codineres, els codolars i les rases. En la sorra fina i alada hi ha algun palet cisellat com una rosa pel vent i la sorra. El desert és un tramat de venes sorrenques que es van lligant fins a amples llits de sorral, entre codines rompudes.
A més és perceptible. La xardor, l'encegament de l llum, la remor lleugera de l'oreig, l'olor de sorra calenta, el gust de sol a la boca. El desert té certa cosa de bèstia viva i expressiva.
(...) El desert és una melodia única, gran, allargada, quieta i calenta. Com el gregorià o els moments més densos de la missa copta. El desert és la naturalesa que s'ha agenollat extàtica. L'oració contemplativa de la matèria.
Per al qui hi entra, el desert és una sola sensació que arrabassa. Desvetlla la quietud i duu la pregària. El beduí és un ésser feréstec, però quiet. Amb la quietud que cercaven aquells milers de monjos, que des del desert ensenyaren a pregar el món cristià que naixia.
El desert és esquerp i acollidor. Malaurat el qui s'hi perd, que ja no el retrobaran. Benaurat el qui s'hi troba, que tindrà pau.
(...)
El desert no esclafa, engrandeix: hom hi sent la mesura de la pròpia immensitat. ...) El desert fa tornar a sentir que el mòdul de l'home és l'infinit. Enllà i enllà i enllà dels sorrals i les codines mesurables l'home és fet per a la grandesa perquè és fet per a l'amor i l'amor no té mida. Sempre podem estimar una mica més, una mica més. Il·limitadament.
Així com no esclafa, el desert no isola. Aquella altra ombra llunyana que es va acostant és un altre home. Ves a saber qui, potser va carregat amb bala. Però sigui qui sigui és una proximitat, una mirada, una paraula. No endebades el beduí és un home de tenda amb la porta oberta.
Acabo. El desert és teologia.
En el món no hi ha cap altra imatge tan bella de Déu."
Mn. Josep M. Ballarín a l'Avui del 31.03.1977
El desert és vari i contrastat. Amb menys d'una hora saltes de la fornal al fred de la nit,amb un sol pas saltes de l'esclat de llum a una ombra gairebé negra. Hi ha un canvi constant d'horitzons i de ritmes, entre les ones modelades de les dunes, els cantells vius dels trencs, les codineres, els codolars i les rases. En la sorra fina i alada hi ha algun palet cisellat com una rosa pel vent i la sorra. El desert és un tramat de venes sorrenques que es van lligant fins a amples llits de sorral, entre codines rompudes.
A més és perceptible. La xardor, l'encegament de l llum, la remor lleugera de l'oreig, l'olor de sorra calenta, el gust de sol a la boca. El desert té certa cosa de bèstia viva i expressiva.
(...) El desert és una melodia única, gran, allargada, quieta i calenta. Com el gregorià o els moments més densos de la missa copta. El desert és la naturalesa que s'ha agenollat extàtica. L'oració contemplativa de la matèria.
Per al qui hi entra, el desert és una sola sensació que arrabassa. Desvetlla la quietud i duu la pregària. El beduí és un ésser feréstec, però quiet. Amb la quietud que cercaven aquells milers de monjos, que des del desert ensenyaren a pregar el món cristià que naixia.
El desert és esquerp i acollidor. Malaurat el qui s'hi perd, que ja no el retrobaran. Benaurat el qui s'hi troba, que tindrà pau.
(...)
El desert no esclafa, engrandeix: hom hi sent la mesura de la pròpia immensitat. ...) El desert fa tornar a sentir que el mòdul de l'home és l'infinit. Enllà i enllà i enllà dels sorrals i les codines mesurables l'home és fet per a la grandesa perquè és fet per a l'amor i l'amor no té mida. Sempre podem estimar una mica més, una mica més. Il·limitadament.
Així com no esclafa, el desert no isola. Aquella altra ombra llunyana que es va acostant és un altre home. Ves a saber qui, potser va carregat amb bala. Però sigui qui sigui és una proximitat, una mirada, una paraula. No endebades el beduí és un home de tenda amb la porta oberta.
Acabo. El desert és teologia.
En el món no hi ha cap altra imatge tan bella de Déu."
Mn. Josep M. Ballarín a l'Avui del 31.03.1977
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada