Fautrier 1928
"L'ésser humà, en la seva realitat fonamental, és un solitari, encara que no conegui l'aïllament. De la mateixa manera que mor tot sol, l'ésser humà, malgrat les aparences, també viu tot sol. L'amor i la paternitat visiten la seva solitud sense, però, trencar-la. L'amor i la paternitat estableixen entre els humans i els altres éssers una comunió que pobla la seva solitud de presències sense fer-la desaparèixer."
Marcel Légaut (citat per Antoni M. Güell a Qüestions de Vida Cristiana n. 99, de novembre de 1979, p. 83).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada