Laudate

Lloeu. Lloeu el que vulgueu, però lloeu.

Lloar és una actitud del cor, una predisposició, un cant. Una mirada benèvola, positiva, admirativa.

I si lloeu al Senyor, estarà bé. Perquè no tenim ni idea de qui, o què, o com és el Senyor. Però lloant al Senyor portem la lloança a la seva màxima expressió.

I això és molt bo: lloar del tot, a fons, sense saber què lloem.