dimecres, 5 de febrer del 2020

La norma



Chardin 1740


"La norma és un altre dels elements de modulació de la vida per part de la cultura. És possible que pocs moments històrics siguin tan sensibles com ho és el nostre al risc de deformació de l'ésser humà que comporta la norma. És ja un tòpic considerar-nos uns als altres com un fruit de la deformació que han produït les normes abusives, arbitràries, opressores... Molts tenen l'obscur pressentiment que la seva vida hauria estat més intensa si la norma no hagués posat pals a la roda. Malgrat tot, això no invalida el caràcter constituent de la regla en la hominització: "La regla interposa el món de les prescripcions i de les prohibicions entre l'exigència biològica i les condicions de la seva satisfacció." (F. Tinland La difference anthropologique, Aubier-Montaigne, Paris 1977, p. 191). Per tant, la regla modula la vida i queda davant de la inevitable ambigüitat de poder afavorir la llibertat aportant estructures de facilitació, o bé limitar arbitràriament les possibilitats imposant càrregues opressives. Cap condemnació de la norma, per més que pogués estar a la moda, no suprimeix el seu caràcter humanitzador."


Ramon Maria Nogués a La manipulació biològica de l'home, dins de Qüestions de Vida Cristiana n. 90 (febrer del 1978), pp. 17-18.



Ai, les normes, les regles! Com discernir les que ens ajuden a humanitzar-nos de les que ens oprimeixen? No tenen totes com a motivació primera la preservació de la humanització? Perquè algunes les vivim com a abusives o degradants?

I què passa quan has confiat durant anys en una d'elles i després arribes a la conclusió que no era adient, que va ser un error confiar-hi?

I perquè no hi ha més debat públic sobre la pertinència de cada norma? Perquè hi ha una mena de pudor a discutir-ne?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada