Floreixen entre els homes

Li diu el Cor a Electra:

"Per la pietat que Zeus t'inspira, respectes com la que més les lleis sagrades que floreixen entre els homes."

Tres nocions es poden subratllar en aquesta breu i bonica frase:

a) Hi ha una mena peculiar de lleis, que són les "lleis sagrades".

b) Aquestes lleis sagrades "floreixen entre els homes", sorgeixen espontàniament com les flors i ens enlluernen amb la seva bellesa, la seva pertinència, el seu encert. No cal que vinguin de dalt, que siguin imposades, com si fossin ordres contràries a la natura humana provinents d'un exterior que no se sap on és: simplement, floreixen entre els homes, són humanes però peculiars (no totes les lleis humanes són sagrades).

c) Respectar aquestes lleis demana un element addicional: una pietat inspirada per Déu (fruit de la gràcia de Déu, podríem també dir). Aquesta pietat sembla prou excepcional i insòlita en l'àmbit humà com perquè atribuïm a Déu el seu orígen, la seva inspiració.