Siràcida i els rics

Rouault 1908

Del llibre Siràcida de l'Antic Testament, capítol 13:


"Un ric comet una injustícia i encara s'irrita,
un pobre és tractat injustament i encara s'excusa.
Si ets útil al ric, t'utilitzarà;
però quan et trobis en necessitat, t'abandonarà.
Si tens béns, viurà de tu
i t'escurarà sense patir-hi.
Si et necessita, t'enredarà
amb somriures i promeses;
et farà compliments i et dirà: «Què puc fer per tu?»
A còpia d'invitar-te als seus banquets t'humiliarà obligant-te a convidar-lo
fins que t'haurà arruïnat dues o tres vegades,
i per acabar es burlarà de tu.
I després, si et veu, passarà de llarg
i mourà el cap en senyal de mofa.
Mira de no deixar-te enredar,
que no quedis humiliat per la teva estupidesa.
Si t'invita un home poderós,
declina la seva invitació,
i t'invitarà amb més insistència.
No t'hi afanyis massa, per tal de no ser rebutjat,
ni te n'allunyis massa, per tal de no ser oblidat.
No pretenguis de parlar-li d'igual a igual
ni et fiïs dels seus llargs discursos:
et parla llargament per posar-te a prova
i ho fa fins i tot quan somriu.
Escamparà els teus secrets sense pietat
i no t'estalviarà maltractaments ni cadenes.
Per això, vigila i estigues ben alerta,
que camines amb la teva ruïna.
(...)
¿Pot haver-hi entesa entre el ric i el pobre?
Els ases salvatges són la caça dels lleons al desert:
així els pobres són la presa dels rics.
L'arrogant sent horror de la vida humil:
així el ric sent horror del pobre.
Quan un ric trontolla, els seus amics el sostenen;
però quan un pobre cau, fins i tot els amics el rebutgen.
Quan un ric ensopega, molts vénen a ajudar-lo,
i si diu bestieses, li donen la raó;
quan un pobre ensopega, encara el renyen,
i si diu coses intel·ligents, no li fan gens de cas.
Quan el ric parla, tots callen,
i posen als núvols les seves paraules;
però quan un pobre parla, tothom diu: «Qui és aquest?»,
i si s'entrebanca, l'empenyen per fer-lo caure."