dijous, 19 de desembre del 2019

Heterodòxia




Saenredam 1628


"La religió, -com la resta de sistemes socials- tendeix a l'esclerosi de les formes i les fórmules emprades per la "religió oficial" per tal de mantenir "informats" els seus adeptes. D'aquí que la dissidència religiosa (heterodòxia) calgui també considerar-la des d'un punt de vista positiu, perquè en la majoria dels casos és l'expressió de l'inconformisme religiós d'alguns fidels enfront d'unes paraules i unes actituds esdevingudes irrellevants i, fins i tot, alienadores. La "religió oficial" es decanta generalment vers l'automatisme, el criteri del qual no és l'experiència aquí i ara de la relació sempre nova i sorprenent de Déu, l'home i el món, sinó l'acceptació acrítica de l'autoritat eclesiàstica.

La comunitat religiosa és el fruit de la continuada comunicació religiosa, que cerca en cada moment històric la seva identitat característica mitjançant una experiència de Déu que no pot ser repetida mecànicament. Cal remarcar que la identitat humana es troba condicionada pel moment sòcio-cultural, perquè "en la seva forma viva, l'individu és necessàriament només una fracció i una distorsió de la imatge total de l'home " (J. Campbell). Quan la comunicació s'interromp o es mecanitza, aleshores la comunitat pràcticament deixa d'existir com a tal i es converteix en una organització burocràticament regulada. Aquesta és la tràgica situació en què es troben actualment la majoria dels grups religiosos, els quals disposen tan sols d'uns llenguatges convencionals ineptes per a desvetllar la possibilitat inherent a l'ésser humà d'experimentar el fonament de la seva pròpia existència."


Lluís Duch Qüestions de Vida Cristiana n. 104, desembre de 1980, pp. 30 i 31.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada