El nom

Cranach 1530

"El poder del Nom és un gran i sant tema en tota la religió i el mite, en tota la història de la consciència. El nom és la paraula, el símbol del que separa l'humà de l'animalitat, de la natura inconscient, i amb ell ve poder. Adam va nomenar les bèsties, i amb el nomenar va venir el seu domini sobre elles. Els primitius són extremadament curosos sobre el dir noms. Si un enemic sap el nom d'algú, automàticament guanya poder sobre ell. Fins i tot avui la signatura amb el nom és un compromís irrevocable, una transferència de poder a algú altre.

En el nom de Déu resideix el seu poder. Al baptisme, que és el ritual d'entrar potencialment en unió conscient amb el Diví, a l'infant se li dóna el seu únic nom personal, "en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant". Els humans han cregut a través de les èpoques que dient el nom de Déu amb un motiu pur, s'invoca elpoder d'il·luminació de l'Esperit, i que blasfemant es deixa anar el poder destructiu de la foscor. El fet que aquestes creences hagin perdut el seu poder en la nostra cultura no afebleix el seu significant profund a nivell psíquic."

Helen M. Luke a Woman, Earth and Spirit (1981), capítol 5.