El símbol

Bissier 960

"Si pretenc tenir el monopoli d'un símbol afirmant que un símbol particular (com pugui ser Déu, l'Eucaristia, el cos, etc.) significa el que jo crec que significa, el símbol mor." (p. 297)

"Quan pensem el símbol, el símbol s'esvaeix i quan intentem saber què significa el símbol, el símbol comença a dissoldre's. La llengua parlada és més sàvia. Es pregunta què vol dir un símbol. És a dir, que el símbol diu, parla, i que jo puc escoltar la seva paraula en el que la paraula m'ha de dir." (p.297)

"Podem comunicar-nos amb el símbol sense que les nostres interpretacions hagin de ser necessàriament les mateixes." (p.298)

"El meu pensament és meu i podria donar la meva vida per ell, i encara que algú em convenci d'una altra cosa i em faci canviar d'opinió, sempre serà el meu pensament. Contràriament, el símbol no és el meu símbol, la consciència simbòlica no és la meva consciència simbòlica. Jo estic en la consciència simbòlica, hi participo; en la consciència simbòlica el responsable, per dir-ho així, no és la meva interpretació de la consciència simbòlica, sinó que és allò que s'apodera de nosaltres i ens embolcalla." (p. 299)

Raimon Panikkar a Mite, símbol, culte, Fragmenta Editorial (2009)