Shakespeare: El sonet 114

"Or whether doth my mind, being crowned with you,

Drink up the monarch's plague, this flattery?

Or whether shall I say, mine eye saith true,

And that your love taught it this alchemy,

To make of monsters and things indigest

Such cherubins as your sweet self resemble,

Creating every bad a perfect best,

As fast as objects to his beams assemble?

O! 'tis the first, 'tis flattery in my seeing,

And my great mind most kingly drinks it up:

Mine eye well knows what with his gust is 'greeing, 

And to his palate doth prepare the cup:

   If it be poisoned, 'tis the lesser sin
   That mine eye loves it and doth first begin."

Shakespeare, Sonet CXIV 

Versió catalana de Joan Triadú, publicada al núm. 8 de la revista Vida nova de Montpeller l'estiu de 1956:

"És que el meu pensament, tot coronat de vós,

s'ha begut, com els reis, la plaga llagotera?

O hauré de dir, potser, que no veig res dubtós

sinó l'alquímia, un art del vostre amor senyera,

que els monstres converteix, com tota cosa infecta,

en querubins, semblants a la vostra dolçor,

i d'allò que és dolent en crea un bé perfecte,

quan s'acosta i ho veu amb la seva ardentor?

No! És allò primer: adulo amb la mirada

i se la beu la ment, gran i amb trast de regnar.

Els meus ulls saben prou de què el seu gust s'agrada

i llur copa és al punt per al seu paladar.

Que contingui verí a lleu pecat abasta,

que el meu esguard d'amor, ell el primer, la tasta."