dimarts, 20 d’agost del 2019

Finitud




Picasso 1938


"En la discussió de les nostres experiències més profundes, religioses i místiques, s'ha posat un èmfasi desequilibrat en la mera sensació d'infinitud. Qualsevol ésser submergit a aquesta sensació ocuparia un lloc més baix que l'esquirol. Totes les formes de realització expressen algun aspecte de la finitud. Una forma d'aquestes expressa la seva naturalesa essent això, no allò. En altres paraules, expressa exclusió, i l'exclusió expressa finitud.

Tota la solemnitat del món sorgeix del sentit de positiu acabament dins del finit, combinat amb el sentit dels modes d'infinitud que s'estenen més enllà de cada fet finit. Aquesta infinitud és requerida per cada fet per a expressar la seva necessària pertinència més enllà de les seves pròpies limitacions. Expressa una perspectiva de l'univers."


"Hem d'entendre com la mera existència d'una forma immutable requereix la seva pròpia immersió en la creació d'un món històric canviant. Aquesta és una forma de creació. Hem d'entendre com la unitat de l'univers requereix la seva multiplicitat. Hem d'entendre com l'infinit requereix el finit."


Alfred North Whitehead a Modes of Thought (1938)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada