 |
| Torres-Garcia 1903 |
"La cultura greco-llatina ha de ser la nostra tradició. En voler lligar l'art del nostre passat a la vida actual per a crear el nostre art contemporani, hem d'escollir tot el que consoni o harmonitzi amb aquella cultura. No són les formes el que hem d'imitar i fer reviure, sinó l'esperit contingut en elles: la serenitat, l'alegria, la llum, el color, el sentit afinat de proporció, la seva plasticitat, la seva puresa deslliurada de tot realisme o, per dir-ho en un mot: el seu Classicisme.
(...)
Aquest és l'error en el que cauen molts enamorats de l'art antic, que en comptes d'omplir-se del seu esperit, copien o imiten quelcom d'exterior que no és més que manifestació d'aquest.
L'esperit és etern, i aquesta és l'eternitat en que viuen les obres d'art. El que correspon a un ésser humà o a una època, al contrari, és passatger. L'eternitat que ha revelat una època és el seu esperit.
(...)
Si l'art ha de revelar un ordre més elevat de coses, això no és possible sinó cercant un suport en l'esperit d'una època que ja s'ha fet universal, en una cultura. Però l'artista, en apoderar-se d'aquest esperit, ha d'encarnar-lo en les formes vivents que té al seu voltant, i llavors el miracle és fet: la resurrecció de l'esperit antic, universal, que es fa modern perquè és de sempre.
Perquè la font de tota vida és la realitat, així com la veritat és l'esperit que informa l'obra. Aquest sotmet a un ordre ideal l'ordre real, però d'aquest en treu la vida.
(...)
L'esperit és l'entusiasme, la inspiració, la música, la part vital de l'obra.
(...)
La vida, en una obra d'art, no està en la il·lusió de realitat que produeix; una obra d'art és viva quan aquesta realitat ha sigut portada al món de la forma i viu dins d'ell, emancipada de tot realisme."
(...)
Aquest és l'error en el que cauen molts enamorats de l'art antic, que en comptes d'omplir-se del seu esperit, copien o imiten quelcom d'exterior que no és més que manifestació d'aquest.
L'esperit és etern, i aquesta és l'eternitat en que viuen les obres d'art. El que correspon a un ésser humà o a una època, al contrari, és passatger. L'eternitat que ha revelat una època és el seu esperit.
(...)
Si l'art ha de revelar un ordre més elevat de coses, això no és possible sinó cercant un suport en l'esperit d'una època que ja s'ha fet universal, en una cultura. Però l'artista, en apoderar-se d'aquest esperit, ha d'encarnar-lo en les formes vivents que té al seu voltant, i llavors el miracle és fet: la resurrecció de l'esperit antic, universal, que es fa modern perquè és de sempre.
Perquè la font de tota vida és la realitat, així com la veritat és l'esperit que informa l'obra. Aquest sotmet a un ordre ideal l'ordre real, però d'aquest en treu la vida.
(...)
L'esperit és l'entusiasme, la inspiració, la música, la part vital de l'obra.
(...)
La vida, en una obra d'art, no està en la il·lusió de realitat que produeix; una obra d'art és viva quan aquesta realitat ha sigut portada al món de la forma i viu dins d'ell, emancipada de tot realisme."
Joaquim Torres-Garcia a Notes sobre art (1913)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada