Potser té altes dosis d'ingenuïtat, però és interessant. Potser és un assaig en forma de novel·la, però és una obra plena de passió i il·lusió. Potser se li nota molt que està escrita a l'Anglaterra de 1932, però està amarada de missatges universals i de reflexions de plena actualitat.
No parla certament de ciència-ficció (tot i que el tema del sistema de reproducció hi és molt ben plantejat, i aquest i altres trets futuristes són brillants per al moment en que va ser escrita i segueixen tenint gràcia per a nosaltres) sinó que parla de la concepció de la vida, de la felicitat i el plaer, del dolor i la mort, de les relacions personals i sexuals, de la personalitat individual, de la llibertat, del paper de la cultura i la religió... En llegir-la, fa l'efecte que a alguns dels aspectes culturals que esmenta ja hi estem arribant ara, ben abans del que Aldous Huxley projectava i sense gaire dependència de determinats canvis tecnològics. Malauradament, sembla més d'actualitat del que seria desitjable...
Curiosament, la traducció del títol com a Un món feliç s'escau al món que dibuixa, però perd la referència shakespeariana original -Shakespeare juga un paper rellevant a l'obra- i el to una mica irònic d'aquesta. Però costaria trobar una traducció millor...
No és una novel·la per nens ni adolescents, sinó per gent ja una mica madura però alhora amb capacitat de pensar en la vida amb transparència, sense fer servir conductes massa rebuscats ni excessives prudències defensives, amb una certa innocència que és alhora un dels actius de l'obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada