Bissier 1958
"Per interpretar un mite hem de considerar, abans que res, el que diu literalment el mite (el text), i en segon lloc què vol dir; és a dir, hem de conèixer el context del mite per saber què vol dir. Finalment, també hem de tenir en compte que s'ha fet dir al mite al llarg dels anys, perquè les interpretacions passades pertanyen igualment al context d'allò que interpretem." (p.170)
"¿És possible fer una hermenèutica del mite en qualitat de mite? ¿No condemnaríem el nostre propi esforç, atès que estem intentant interpretar exactament aquest mite? ¿Matem el mite interpretant-lo? La meva resposta a aquest punt ha de ser diligentment matisada en tant que és sincera. En el moment en que algú sent la necessitat d'interpretar un mite no pot, per aquest mateix motiu, acceptar-lo sense la seva interpretació. Però aleshores el mite ha passat de l'horitzó invisible a l'objecte visible, del rerefons a la figura en relleu, del context al text. Quan deixem de creure el mite, quan aquest ja no és "sobreentès", intentem creure-hi per mitjà de la nostra interpretació. Actuant d'aquesta manera, tanmateix, prenem distància respecte d'ell, el mite ja no ens és connatural, ja no és transparent. La seva interpretació s'interposa entre el mite i nosaltres." (p. 203)
Raimon Panikkar a Mite, símbol, culte, Fragmenta Editorial (2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada