Entramat mitològic

"Considerem l'entramat mitològic bàsic que ha utilitzat el cristianisme, i que és el que més ha perdurat històricament a casa nostra. (...) Més o menys diria el següent: dalt del Cel hi viu el Déu Pare, Senyor totpoderós, present a tot arreu i que ho sap tot. Ell creà el món i la humanitat. Creà l'home lliure, però aquest -simbolitzat per Adam i Eva- feu un mal ús de la seva llibertat i volgué atorgar-se un paper que no li corresponia -discernir el bé del mal-, per la qual cosa fou castigat amb l'expulsió del Paradís, lloc idíl·lic on vivia sense patir ni treballar. L'home, doncs, fou condemnat per Déu i la sentència fou executada per l'arcàngel Miquel -"Déu que actua"-, el qual procedí a l'expulsió amb la seva espasa de foc. Però el Pare acabà tenint pietat de l'home i decidí enviar el seu Fill únic al món per tal de salvar-lo i obrir-li novament les portes del Paradís. Per fer-ho envià a l'arcàngel Gabriel -"Déu que parla"; el tercer arcàngel és Rafael, "Déu que cura"-, el qual es presentà a una noia verge -com li correspon a un déu, que no és un simple home biològic- anomenada Maria i li anuncià que li naixeria un fill. Aquest nasqué en una cova -de les entranyes de la terra-, quan el dia comença a allargar-se -el solstici d'hivern, el temps de l'esperança- i els àngels explicaren el seu naixement a dues menes de persones: la gent senzilla i humil -uns pastors- i la gent que busca la veritat -uns investigadors, astrònoms orientals, els Mags, que seguiren un estel que els portà al Fill de Déu acabat de néixer. Aquest Fill de Déu tenia i patí la condició humana, tal com li havia estat manat, per tal de poder salvar -"redimir"- la humanitat, fins al punt que, complint la voluntat del Pare, va haver de suportar el ser insultat, vexat, torturat i condemnat, executat per crucifixió -mort lenta i pública per asfixia penjat dalt d'una creu, símbol de l'arbre i del punt de trobada de l'humà (traç horitzontal) amb el diví (traç vertical)- i enterrat en un sepulcre dins la terra. Però tres dies després ressuscità d'entre els morts, es presentà als seus deixebles i quaranta dies després va pujar al Cel, on seu a la dreta del Pare, des d'on va enviar als deixebles la força -el poder- de l'Esperit Sant, tercera persona de la divinitat juntament amb el Pare i el Fill, i des d'on tornarà a la fi del món per tal de judicar els vius i els morts."

Raimon Ribera a Religió i religions Ed. La Magrana, Barcelona (1995)