"My mistress’ eyes are nothing like the sun;
Coral is far more red than her lips’ red;
If snow be white, why then her breasts are dun;
If hairs be wires, black wires grow on her head.
I have seen roses damask’d, red and white,
But no such roses see I in her cheeks;
And in some perfumes is there more delight
Than in the breath that from my mistress reeks.
I love to hear her speak, yet well I know
That music hath a far more pleasing sound;
I grant I never saw a goddess go;
My mistress, when she walks, treads on the ground:
And yet, by heaven, I think my love as rare
As any she belied with false compare."
Shakespeare, Sonet CXXX
Versió catalana de Joan Triadú, publicada al núm. 8 de la revista Vida nova de Montpeller l'estiu de 1956:
"Els ulls del meu amor so són pas com el sol.
Com el coral no ho són els seus llavis vermells.
Si és ben blanca la neu, els seus pits són de dol.
Fils de negre metall creixen als seus cabells.
He vist en blanc i en roig la rosa damasquina
i ella no és pas igual en la galta rosada.
He trobat en perfums una flaire més fina
que en l'hàlit que es desprèn de la meva estimada.
M'agrada el seu parlar, però prou he de dir
que a la música en res no podria fer guerra.
Paraula que no he vist una dea en camí!...
Però el que és ella, sí que trepitja la terra.
I amb tot, oh cel, jo sé la meva amor què val:
tot s'hi compara en fals i res no li fa mal."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada