 |
| Andrea del Sarto 1528 |
"Déu es presenta en els humans com un contingut de la pròpia consciència, com una presència endevinada, velada però innegable, presència que és exterior, embolcall de la realitat, però també interna, amb la que els humans entren en contacte en la seva intimitat."
"La divinitat representa, en tant que símbol, el vèrtex de l'esforç per part dels humans, per a descobrir la seva pròpia identitat confrontant-la amb els límits de l'univers. La divinitat és el símbol del que transcendeix a l'ésser humà juntament amb el que està amagat en la seva essència més profunda."
"La divinitat representa, en tant que símbol, el vèrtex de l'esforç per part dels humans, per a descobrir la seva pròpia identitat confrontant-la amb els límits de l'univers. La divinitat és el símbol del que transcendeix a l'ésser humà juntament amb el que està amagat en la seva essència més profunda."
Maria Toscano i Germán Ancochea a ¿Qué decimos cuando decimos Dios? (2001)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada