Escala quàntica

Una frase clarificadora sobre el món quàntic, proposada per Spiros Michalakis a La Contra de La Vanguardia del 01.03.2109:

"A escala quàntica, l’espai-temps està en fase embrionària, no està fixat encara, de manera que pots tornar on vas ser, pots simultaniejar dos llocs sense temps..."

O sigui que sembla que el món quàntic quedaria fora, dessota o abans de l'espai-temps del nostre món. Això és bonic perquè permet pensar que l'absència d'espai-temps no és només un estadi previ al big bang (o a l'etapa inicial del big bang) sinó que es troba permanentment subjacent a tota la nostra realitat. "A l'interior, en el fons, ben endins" de la nostra realitat l'espai-temps no opera.

I això permet entendre millor perquè ens revoltem contra les paradoxes quàntiques, ja que les interpretem com a situades dins de l'espai-temps quan de fet en queden fora; llavors deixarien de ser paradoxes per passar a ser altres modes de comportament de la matèria. Uns modes de comportament que des de l'òptica de l'espai-temps (la nostra) poden semblar impensables, però que són reals a nivell subatòmic. Com és que uns comportaments tan sui generis en el món subatòmic acaben donant (o poden generar) estructures tan rígides, clares i estables en el món atòmic és una qüestió ben interessant, però de fet és així.