 |
| Léger 1924 |
Una consideració útil és plantejar-se, tant a nivell de la pròpia vida com de la col·lectivitat, què voldríem preservar i què voldríem canviar.
Sense oblidar que tant costa una cosa com l'altra: ambdues activitats demanen un esforç, una iniciativa, un compromís. De vegades pot semblar que això només s'aplica al canvi, i que la continuïtat es dóna per ella mateixa; no és cert. Cal tant d'acció per preservar com per canviar.
No es tracta, per tant, d'una qüestió de simple desig (a mi m'agradaria preservar això, canviar allò altre; amb el desig no n'hi ha prou) sinó d'una tenaç aplicació de la voluntat traduïda en iniciatives concretes, en passos operatius, en accions; tant per conservar com per innovar o renovar.
Continuïtat i novetat esdevenen així tasques paral·leles, complementàries i igualment necessàries. No només de tradició viuen els humans, però tampoc no poden viure només d'innovació.
Preservar allò que ens interessa del passat i canviar allò que no va prou bé en el present són dues maneres complementàries i imprescindibles de construir el futur. I construir el futur costa, no és una tasca fàcil, que sorgeixi fluidament per ella mateixa, pel simple pas del temps. Si no construïm el futur amb el nostre esforç, cura i criteri, podem estar donant pas al caos i al desastre. A la història no hi ha res positiu garantit, més aviat al contrari: sense esforç constructiu és el desordre el que sembla garantit.
Per poder decidir bé què volem mantenir caldrà un bon coneixement de la història, en la seva triple dimensió: econòmica, política i de la cultura (i dins d'aquesta caldrà posar èmfasi en la història de les arts, de la ciència, de la filosofia i de les religions). I per poder introduir canvis positius caldrà prudència (consciència de les limitacions) i una clara percepció dels valors que volem que caracteritzin les nostres vides i societats.
Sense oblidar que tant costa una cosa com l'altra: ambdues activitats demanen un esforç, una iniciativa, un compromís. De vegades pot semblar que això només s'aplica al canvi, i que la continuïtat es dóna per ella mateixa; no és cert. Cal tant d'acció per preservar com per canviar.
No es tracta, per tant, d'una qüestió de simple desig (a mi m'agradaria preservar això, canviar allò altre; amb el desig no n'hi ha prou) sinó d'una tenaç aplicació de la voluntat traduïda en iniciatives concretes, en passos operatius, en accions; tant per conservar com per innovar o renovar.
Continuïtat i novetat esdevenen així tasques paral·leles, complementàries i igualment necessàries. No només de tradició viuen els humans, però tampoc no poden viure només d'innovació.
Preservar allò que ens interessa del passat i canviar allò que no va prou bé en el present són dues maneres complementàries i imprescindibles de construir el futur. I construir el futur costa, no és una tasca fàcil, que sorgeixi fluidament per ella mateixa, pel simple pas del temps. Si no construïm el futur amb el nostre esforç, cura i criteri, podem estar donant pas al caos i al desastre. A la història no hi ha res positiu garantit, més aviat al contrari: sense esforç constructiu és el desordre el que sembla garantit.
Per poder decidir bé què volem mantenir caldrà un bon coneixement de la història, en la seva triple dimensió: econòmica, política i de la cultura (i dins d'aquesta caldrà posar èmfasi en la història de les arts, de la ciència, de la filosofia i de les religions). I per poder introduir canvis positius caldrà prudència (consciència de les limitacions) i una clara percepció dels valors que volem que caracteritzin les nostres vides i societats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada