 |
| Picasso 1932 |
"Notwithstanding the possible unseasonableness of the truth-relation, the general importance of Truth for the promotion of Beauty is overwelming. After all has been said, yet the truth-relation remains the simple, direct mode of realizing Harmony. Other ways are indirect, and indirectness is at the mercy of the environment. There is a blunt force about Truth, which in the subjective form of its prehension is akin to cleanliness -namely, the removal of dirt, which is unwanted irrelevance. The sense of directness which it carries with it, sustains the upstanding individualities so necessary for the beauty of a complex. Falsehood is corrosive.
Truth is various in its extent, its modes, and its relevance. But an apparent object, beautiful beyond the hope of antecedent imagination, as it functions in experience is realizing some hidden, penetrating Truth with a keenness beyond compare. The type of Truth required for the final stretch of Beauty is a discovery and not a recapitulation. The Truth that for such extremity of Beauty is wanted is such truth-relation whereby Appearance summons up new resources of feeling from the depths of Reality. It is a Truth of feeling and not a Truth of verbalization. The relata in Reality must lie below the stale presuppositions of verbal thought. The Truth of supreme Beauty lies beyond the dictionary meanings of words.
When Appearance has to Reality, in some important direct sense, a truth-relation, there is a security about the Beauty attained, that is to say, a pledge for the future.
From these functions of Truth in the service of Beauty, the realization of Truth becomes in itself an element promoting Beauty of feeling. Consciousness, with its dim intuitions, welcomes a factor so generally on the right side, so habitually necessary. The element of anticipation under the influence of Truth is in a deep sense satisfied, and thus adds a factor to the immediate Harmony. Thus Truth, in itself and apart from special reasons to the contrary, becomes self-justifiyng. It is accompanied by a sense of rightness in the deepest Harmony. But Truth derives this self-justifying power from its services in the promotion of Beauty. Apart from Beauty, Truth is neither good, nor bad."
Truth is various in its extent, its modes, and its relevance. But an apparent object, beautiful beyond the hope of antecedent imagination, as it functions in experience is realizing some hidden, penetrating Truth with a keenness beyond compare. The type of Truth required for the final stretch of Beauty is a discovery and not a recapitulation. The Truth that for such extremity of Beauty is wanted is such truth-relation whereby Appearance summons up new resources of feeling from the depths of Reality. It is a Truth of feeling and not a Truth of verbalization. The relata in Reality must lie below the stale presuppositions of verbal thought. The Truth of supreme Beauty lies beyond the dictionary meanings of words.
When Appearance has to Reality, in some important direct sense, a truth-relation, there is a security about the Beauty attained, that is to say, a pledge for the future.
From these functions of Truth in the service of Beauty, the realization of Truth becomes in itself an element promoting Beauty of feeling. Consciousness, with its dim intuitions, welcomes a factor so generally on the right side, so habitually necessary. The element of anticipation under the influence of Truth is in a deep sense satisfied, and thus adds a factor to the immediate Harmony. Thus Truth, in itself and apart from special reasons to the contrary, becomes self-justifiyng. It is accompanied by a sense of rightness in the deepest Harmony. But Truth derives this self-justifying power from its services in the promotion of Beauty. Apart from Beauty, Truth is neither good, nor bad."
Alfred North Whitehead a Adventures of Ideas (1932), Cap. XVIII, 2
Possible traducció:
"Malgrat la possible inoportunitat de la relació de veritat, la importància general de la Veritat en la promoció de la Bellesa és aclaparadora. Tot i el que s'ha dit, la relació de veritat continua sent la forma senzilla i directa de realitzar l'Harmonia. D'altres maneres són indirectes, i la tortuositat és a la mercè de l'entorn. Hi ha una força contundent en la Veritat, que en la forma subjectiva de la seva aprehensió és semblant a la netedat - és a dir, a l'eliminació de la brutícia, que és indesitjada irrellevància. El sentit de rectitud que porta amb ella, sosté les destacades individualitats tan necessàries per a la bellesa d'un conjunt. La Falsedat és corrosiva.
La Veritat és diversa en la seva extensió, els seus modes i la seva rellevància. Però un objecte aparent, bonic més enllà de les esperances de la imaginació precedent, tal com funciona en l'experiència és fent real alguna veritat oculta i penetrant amb una intensitat incomparable. El tipus de Veritat requerit per a l'esforç final de la Bellesa és un descobriment i no una recapitulació. La Veritat que es requereix per a tal extrem de Bellesa és una relació de veritat per la qual l'Aparença convoca nous recursos de sentiment des de la profunditat de la Realitat. És una Veritat de sentiment i no una Veritat de verbalització. Les vinculacions en la Realitat ha d'estar per sota de les gastades pressuposicions del pensament verbal. La Veritat de la Bellesa suprema es troba més enllà dels significats de diccionari de les paraules.
Quan l'Aparença té una relació de veritat amb la Realitat, en algun sentit directe important, hi ha una seguretat sobre la Bellesa aconseguida, és a dir, una penyora per al futur.
A partir d'aquestes funcions de la Veritat al servei de la Bellesa, la realització de la Veritat es converteix per si mateixa en un element que promou la Bellesa del sentiment. La consciència, amb les seves fosques intuïcions, acull favorablement un factor que es troba tan generalment al bon costat, tan habitualment necessari. L'element d'anticipació sota la influència de la Veritat es troba en un sentit profund satisfet i, per tant, afegeix un factor a l'Harmonia immediata. Així, la Veritat, en si mateixa i a part de motius especials en sentit contrari, es justifica a ella mateixa. És acompanyada per un sentit de rectitud en la més profunda Harmonia. Però la Veritat deriva d'aquest poder d'autojustificació dels seus serveis en la promoció de la Bellesa. Allunyada de la Bellesa, la Veritat no és ni bona ni dolenta."
Possible traducció:
"Malgrat la possible inoportunitat de la relació de veritat, la importància general de la Veritat en la promoció de la Bellesa és aclaparadora. Tot i el que s'ha dit, la relació de veritat continua sent la forma senzilla i directa de realitzar l'Harmonia. D'altres maneres són indirectes, i la tortuositat és a la mercè de l'entorn. Hi ha una força contundent en la Veritat, que en la forma subjectiva de la seva aprehensió és semblant a la netedat - és a dir, a l'eliminació de la brutícia, que és indesitjada irrellevància. El sentit de rectitud que porta amb ella, sosté les destacades individualitats tan necessàries per a la bellesa d'un conjunt. La Falsedat és corrosiva.
La Veritat és diversa en la seva extensió, els seus modes i la seva rellevància. Però un objecte aparent, bonic més enllà de les esperances de la imaginació precedent, tal com funciona en l'experiència és fent real alguna veritat oculta i penetrant amb una intensitat incomparable. El tipus de Veritat requerit per a l'esforç final de la Bellesa és un descobriment i no una recapitulació. La Veritat que es requereix per a tal extrem de Bellesa és una relació de veritat per la qual l'Aparença convoca nous recursos de sentiment des de la profunditat de la Realitat. És una Veritat de sentiment i no una Veritat de verbalització. Les vinculacions en la Realitat ha d'estar per sota de les gastades pressuposicions del pensament verbal. La Veritat de la Bellesa suprema es troba més enllà dels significats de diccionari de les paraules.
Quan l'Aparença té una relació de veritat amb la Realitat, en algun sentit directe important, hi ha una seguretat sobre la Bellesa aconseguida, és a dir, una penyora per al futur.
A partir d'aquestes funcions de la Veritat al servei de la Bellesa, la realització de la Veritat es converteix per si mateixa en un element que promou la Bellesa del sentiment. La consciència, amb les seves fosques intuïcions, acull favorablement un factor que es troba tan generalment al bon costat, tan habitualment necessari. L'element d'anticipació sota la influència de la Veritat es troba en un sentit profund satisfet i, per tant, afegeix un factor a l'Harmonia immediata. Així, la Veritat, en si mateixa i a part de motius especials en sentit contrari, es justifica a ella mateixa. És acompanyada per un sentit de rectitud en la més profunda Harmonia. Però la Veritat deriva d'aquest poder d'autojustificació dels seus serveis en la promoció de la Bellesa. Allunyada de la Bellesa, la Veritat no és ni bona ni dolenta."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada