 |
| Twombly 2006 |
L'autenticitat és una percepció clau. Si quelcom ens sembla autèntic, ens fa vibrar. Li atorguem categoria de veritat. Ens commou. Ens mobilitza.
El problema és que el que uns perceben com a autèntic, d'altres no li perceben. No és un criteri objectiu, imparcial.
Els no independentistes trobem que a l'independentisme actual a Catalunya li falta un dring d'autenticitat. Tot ens sembla una mica fred, calculat, teatral, mimètic, poc espontani, artificial. Sovint la comunicació emprada és propera a les tècniques de màrqueting (com ara utilitzar un call center per a la captació de socis, o el correu estàndard personalitzat) i al llenguatge de la publicitat (per cert, aquest problema de la forma de comunicació no es limita a l'independentisme, del que les comunicacions d'Òmnium en són un exemple, sinó que abasta altres entitats, algunes de tan lloables en la seva pràctica com el Casal d'Infants del Raval o Arrels Fundació). Les petites pancartes individuals són idèntiques, pulcres, ben repartides. Les consignes i els tòpics s'escampen mecànicament, repetits per molta gent sense una interiorització suficient.
L'independentista, en canvi, ho viurà al revés, i considerarà les posicions no independentistes com a no autèntiques, covardes, indecises.
El drama és que llavors tot esdevé una lluita de poder. No hi ha espai per al raonament i la convicció. Ningú canviarà la seva percepció. L'única sortida sembla ser la imposició dels uns sobre els altres. I aquesta és sempre una mala sortida, una sortida traumàtica. Per això el problema català és actualment tan desesperant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada