 |
| Hockney 1964 |
"Quan vaig a exposicions d'art contemporani m'avorreixo. Són banals. Reflecteixen la vida d'avui, i aquest és el problema: la vida de la qual aquest art és fruit i que portem la majoria és fútil, frívola i superficial com ell... Sense cap gruix existencial! Estem vegetant al compàs del mercat: mengem, dormim com animals en una granja pròspera i ben assortida: menjar i dormir, sexe: la granja d'Occident! No hi ha cap emoció a les vides de la majoria dels ciutadans del món pròsper, i això es reflecteix en l'art d'avui: al màxim que aspira és a ser divertit. I el que tem tot creador avui és ser avorrit...
(...)
Vermeer va ser un geni que mai va sortir del seu afable poble burgès i donava sentit a escenes quotidianes: una lletera, una dona cosint. Si les expliques, semblen anodines, però quan les contemples... Que emocionants! Perquè la seva vida tenia sentit i el transmetia. (...) La gent avui vegeta sense sentir ni apreciar el do de la vida, com si tots anéssim a viure milers d'anys: sense donar importància al fet d'estar viu.
(...)
La manca de sentit de la imatge és el preu que paguem per l'excés d'imatges. (...) Avui els rostres ja no diuen res: en veiem milions per tot arreu i en tot tipus d'imatges i canals. Antany un retrat en un quadre era emocionant, perquè cada rostre era un reflex de l'eternitat. Avui qualsevol rostre és una vulgaritat. (...) I és perillós que un rostre deixi de ser únic i emocionant. "
(...)
Vermeer va ser un geni que mai va sortir del seu afable poble burgès i donava sentit a escenes quotidianes: una lletera, una dona cosint. Si les expliques, semblen anodines, però quan les contemples... Que emocionants! Perquè la seva vida tenia sentit i el transmetia. (...) La gent avui vegeta sense sentir ni apreciar el do de la vida, com si tots anéssim a viure milers d'anys: sense donar importància al fet d'estar viu.
(...)
La manca de sentit de la imatge és el preu que paguem per l'excés d'imatges. (...) Avui els rostres ja no diuen res: en veiem milions per tot arreu i en tot tipus d'imatges i canals. Antany un retrat en un quadre era emocionant, perquè cada rostre era un reflex de l'eternitat. Avui qualsevol rostre és una vulgaritat. (...) I és perillós que un rostre deixi de ser únic i emocionant. "
Jean Clair a La Contra de La Vanguardia del 25.02.2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada