dimarts, 9 d’octubre del 2018

Perir




Picasso 1932


"The common expressions of mankind fashion the past for us in three aspects,—Causation, Memory, and our active transfomation of our immediate past experience into the basis of our present modification of it. Thus 'perishing' is the assumption of a role in a transcendent future. The not-being of occasions is their 'objective immortality'. A pure physical prehension is how an occasion in its immediacy of being absorbs another occasion which has passed into the objective immortality of its not-being. It is how the past lives in the present. It is causation. It is memory. It is perception of derivation. It is emotional  conformation to a given situation, an emotional continuity of past with present. It is a basic element from which springs the self-creation of each temporal occasion. Thus perishing is the initiation of becoming. How the past perishes is how the future becomes."


Alfred North Whitehead a Adventures of Ideas (1932), Cap. XV, 17



Possible traducció:

"Les expressions comunes de la humanitat conformen el passat per a nosaltres en tres aspectes: la causació, la memòria i la transformació activa de la nostra experiència del passat immediat en base a la modificació actual que en fem. Per tant, "perir" és assumir un paper en un futur transcendent. El no-ser de les ocasions és la seva "immortalitat objectiva". Una aprehensió purament física és la manera com una ocasió en la seva immediatesa de ser absorbeix una altra ocasió que ha passat a la immortalitat objectiva del seu no-ésser. Així és com el passat viu en el present. És causació. És memòria. És percepció de derivació. És conformació emocional a una situació determinada, una continuïtat emocional del passat amb el present. És un element bàsic del que neix l'autocreació de cada ocasió temporal. Per això, perir és la iniciació d'esdevenir. Com el passat pereix és com el futur esdevé".





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada