"El tarot va apassionar els surrealistes no pels seus valors estètics sinó per la seva capacitat de mitjançar entre el conscient i l'inconscient; entre el món dels morts, els que ja no hi són encara que continuem sentint-los, i aquells vius que han perdut el sentit. Rimbaud ho sintetitza molt bé: "La vida és al nostre interior".
És un joc d'arquetips i símbols previs a l'alfabet. Fa segles que ja eren utilitzats, com avui les novel·les, per meditar sobre la condició humana i sobre la mateixa personalitat. Com l'oracle de Delfos, el tarot no respon a preguntes, sinó que dóna respostes potser a qüestions no formulades.
No [serveix] per endevinar el futur, per descomptat, però les seves imatges són un bon repertori per comprendre'ns en el present."
Georges Colleuil a La Vanguardia del 03.08.2015
"El tarot, gràcies a una estructura interna d’una precisió i bellesa sorprenent, ens ofereix una matriu que ens facilita integrar la paradoxa, la contrarietat i la contradicció d’una realitat polièdrica. Els 78 arcans que conformen el joc del tarot ens permeten constatar la multidimensionalitat i complexitat de l'ànima i de la psique. Ens revelen la diversitat i pluralitat en el discurs de la ment, en la capacitat de sentir, en el mecanisme del desig, en les maneres de fer… I ens acosten, sense definir-lo, al sentit últim del misteri.
Si l’elucubració mental ens empresona en un relat parcial, el llenguatge del tarot ens obre a una visió global i, amb la seva pràctica, aprenem a mirar per poder veure.
A mesura que integrem l’estructura tarològica, disposem d’una eina simbòlica i gràfica que mostra la correlació entre idees, emocions, impulsos i necessitats, tot recordant-nos que som matèria que es vol espiritualitzar i esperit que vol materialitzar-se, que som alhora forces receptives i forces actives i, nogensmenys, que tot el que vivim està immers en un procés evolutiu marcat inevitablement pel nivell de consciència que manifestem a cada moment.
Quan s'aprofundeix en l'aprenentatge del tarot, és fàcil adonar-se que es tracta de quelcom més que una pila de cartes amb un seguit de significats assignats. Conèixer el llenguatge simbòlic desperta la intuïció, afina la percepció i resulta un excel·lent mitjancer en la intercomunicació amb l'univers inconscient que també s'expressa a través del símbol i la metàfora."
Si l’elucubració mental ens empresona en un relat parcial, el llenguatge del tarot ens obre a una visió global i, amb la seva pràctica, aprenem a mirar per poder veure.
A mesura que integrem l’estructura tarològica, disposem d’una eina simbòlica i gràfica que mostra la correlació entre idees, emocions, impulsos i necessitats, tot recordant-nos que som matèria que es vol espiritualitzar i esperit que vol materialitzar-se, que som alhora forces receptives i forces actives i, nogensmenys, que tot el que vivim està immers en un procés evolutiu marcat inevitablement pel nivell de consciència que manifestem a cada moment.
Quan s'aprofundeix en l'aprenentatge del tarot, és fàcil adonar-se que es tracta de quelcom més que una pila de cartes amb un seguit de significats assignats. Conèixer el llenguatge simbòlic desperta la intuïció, afina la percepció i resulta un excel·lent mitjancer en la intercomunicació amb l'univers inconscient que també s'expressa a través del símbol i la metàfora."
Montserrat Tubau al Quadern de les idees, les arts i les lletres n. 210, maig 2017
El mateix es pot dir de l'Yi Jing...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada