 |
| Piero della Francesca 1460 |
"La fe és un fet de coneixement, però és "do diví", notícia no conceptual ni simbòlica sinó "d'essència a essència", com diu el Mestre Eckhart. És un llamp de llum, que per als nostres hàbits de coneixement, és fosc. El Pseudo Dionís l'Areopagita en diu "llamp de tenebra".
La fe és un coneixement ni conceptual ni simbòlic. És un conèixer buit de representació, d'essència a essència. És una notícia fosca que genera certesa. Una certesa que resulta fosca perquè no s'adequa als patrons del nostre conèixer quotidià pels quals la notícia i la certesa van sempre unides a la representació.
La fe ofereix notícia i certesa, però no representació. La notícia és potent i genera una certesa incommovible, però buida. Per això és tan encertada l'expressió "d'essència a essència".
La fe és notícia de Déu, de "Això que és", de l'Absolut. Encara que ens arribi en una formulació, no és la formulació el que engendra la certesa sinó el "toc" - en expressió de Sant Joan de la Creu. Aquest "toc" (de res particular sinó de l'Absolut mateix) penetra en la substància de l'ànima i té sabor d'essència divina i de vida eterna. Renova l'esperit, el purifica perquè l'allunya de la font de tota impuresa, l'egocentració. Afecta directament a la ment però repercuteix en el sentit. Encara que sigui d'essència a essència, repercuteix en els sensors d'uns vivents com nosaltres.
Marià Corbí a Sense creences i amb, CETR, 29.11.2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada