 |
| Bellini 1485 |
Una altra de les potents pregàries en llatí de la tradició catòlica. Sembla ser que va ser feta al segle XI i es va difondre a partir del segle XII, especialment a través de la influència de Cluny i els monestirs del Císter.
"Salve, regina, mater misericordiae,
vita, dulcedo, et spes nostra, salve.
Ad te clamamus exsules filii Hevae,
ad te suspiramus, gementes et flentes
in hac lacrimarum valle.
Eia, ergo, advocata nostra, illos tuos
misericordes oculos ad nos converte;
et Jesum, benedictum fructum ventris tui,
nobis post hoc exsilium ostende.
O clemens, O pia, O dulcis Virgo Maria."
Possible traducció al català:
"Hola, reina, mare de misericòrdia;
vida, dolcesa i esperança nostra, hola.
A tu clamem els exiliats fills d'Eva;
cap a tu sospirem, gemegant i plorant,
en aquesta vall de llàgrimes.
Ara, per tant, advocada nostra,
gira cap a nosaltres els teus ulls misericordiosos;
i a Jesús, fruit beneït del teu ventre,
mostra'ns-el després del nostre exili.
Oh clement, oh pietosa, oh dolça Verge Maria."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada