Plaer i seguretat

Sunyer 1910

Deixant de banda l'actualment complicat de precisar instint de supervivència, potser les dues pulsions espontànies més bàsiques que tenim els humans són la recerca de plaer i la recerca de seguretat.

És difícil dir si una és més potent que l'altra, o si precedeix l'altra. No crec que sigui alguna cosa com "primer tenir seguretat, i després ja vindrà el plaer". Ni viceversa. Més aviat tendeixen a ser simultànies, o a anar-se donant la prioritat segons les circumstàncies.

Poden ser incompatibles? Probablement en alguns moments ho són, però en altres no, poden conviure pacíficament.

Moltes coses que sovint considerem també com a pulsions espontànies (el sexe, els diners, el poder, la fama...) són només mitjans per assolir plaer o seguretat.

I llavors, no sé sap quan ni com, ni si li passa a tothom o no, apareixen els valors, i desdibuixen una mica el panorama. Afegeixen nous objectius, nous propòsits, noves compensacions, potser més subtils o més profundes. Potser també menys rotundes.