Comiat

MONTSERRAT VILARDAGA ROIG

Vídua de Benet Sala Hortet

15 de febrer de 1926

26 d’agost de 2018

Barcelona

28 d’agost de 2018

Benaurats els qui sofreixen,
perquè seran consolats.

(Mateu 5, 4)

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres.

(Joan 13, 34)

Avui hem fet la celebració de comiat de la mare de la Mercè. Aquests són els textos (als que en el marc de la celebració al Tanatori de Las Corts de Barcelona s'han afegit coses des de l'espontaneïtat del moment, és clar) i les músiques que hem utilitzat (bé, per les limitacions de temps de músiques no hem pogut incloure ni la de Mompou, ni l'Ofrena musical de Bach ni la de Fauré, però per a nosaltres formen part de la celebració...)

EXÈQUIES

DE

MONTSERRAT VILARDAGA ROIG

Bach: Aria de la Suite en Re

Benvinguda

Ens apleguem avui per compartir uns sentiments de tristesa i de dolor, i unes reflexions sobre la vida i el més punyent dels seus rostres, la mort. Des de la paradoxa i el desafiament, la mort ens ajuda a recordar que la vida pot estar carregada de sentit, que estimar val la pena, que l'amor rebut, el compartit i el donat perviuen, que l'esperança i la confiança són més fortes que la desolació.

La Montserrat Vilardaga ha fet el darrer pas, un pas enigmàtic perquè a la seva dimensió de pena i d’enyor s’hi ajunta una dimensió de plenitud, de repos, de retrobament. De la mort no en sabem res. Se’n pot parlar amb imatges patètiques, però també se’n pot parlar amb imatges plenes de força i de capacitat de consol. A la tradició cristiana hi ha paraules d’aquesta mena. I avui les podem dir, perquè la Montserrat era profundament cristiana. Era algú a qui les paraules de Jesús l’havien acompanyat durant tota la seva vida. Ella va viure seguint aquestes paraules, i això la va ajudar a ser millor persona. Així doncs, no és estrany que en la nostra celebració d'avui fem presents aquestes imatges. Pregarem al Senyor que li dóni el repòs etern, que l'aculli en el seu si. Direm que ella ha retornat a la casa del Pare, i que ha trobat la definitiva pau al cor. Desitjarem que dormi el son dels justos, que reposi als braços del Pare i que la llum eterna brilli damunt d'ella. Demanarem que els àngels l'acompanyin al paradís.

Disposem-nos, doncs, a compartir aquests moments. 

Mozart: “Lacrimosa”, del Requiem

Pregària

Senyor, ens aplega avui i aquí

el record de la Montserrat Vilardaga.

Per l'amor que ella us tingué i ens tingué,

doneu-li el repòs etern,

feu que la llum eterna brilli damunt seu.

Lectures

"Digueu-me adéu, germans, ja he pres comiat!

Us saludo a tots i me'n vaig.

Us retorno les claus de la meva porta

i us dono tots els drets a la meva casa.

Només us demano les vostres darreres paraules d'afecte.

Hem estat veïns molt de temps,

i he rebut més del que podia donar.

He estat requerida,

i estic preparada per al meu viatge.

Començo la jornada amb les mans buides i el cor expectant.”

R. Tagore

“Això és la joia –ser un ocell, creuar

un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort –tancar els ulls, escoltar

el silenci de quan la música comença.”

                                 Màrius Torres

Mompou: "Angelico" de Música callada

Del Salm 103

"Beneeix Jahveh, ànima meva,

del fons del cor beneeix el seu sant nom.

Beneeix Jahveh, ànima meva,

no t'oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes

i et guareix de tota malaltia;

rescata de la mort la teva vida

i et sacia d'amor entranyable.

Jahveh és compassiu i benigne,

lent per al càstig, ric en l'amor.

No sempre acusa,

ni guarda rancúnia sense fi;

no ens castiga els pecats com mereixem,

no ens paga com deuria les nostres culpes.

Com un pare s'apiada dels fills,

Jahveh s'apiada dels fidels,

perquè sap de quin fang ens va formar,

i es recorda que som pols.

La vida de l'home dura com l'herba,

la seva florida és com la dels camps;

desapareix quan hi passa la ventada,

i ni es coneix el lloc on era.

Però l'amor de Jahveh pels seus fidels

és de sempre i dura sempre.

Beneeix Jahveh, ànima meva."

Lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu

“Benaurats els pobres en l'esperit,

perquè d’ells és el Regne dels cels.

Benaurats els humils,

Perquè posseiran la terra en heretatge.

Benaurats els afligits,

perquè seran consolats.

Benaurats els qui tenen fam i set de justícia,

perquè seran sadollats.

Benaurats els compassius,

perquè seran compadits.

Benaurats els nets de cor,

perquè veuran Déu.

Benaurats els pacífics,

perquè seran anomenats fills de Déu.

Benaurats els perseguits a causa de la justícia,

perquè d'ells és el Regne del cel.”

Fragment de l'Ofrena musical de Bach

Evocació (Mercè)

Vine, dolça mort és un títol que va fer servir Bach per a una de les seves composicions. Un títol que evoca bé el sentiment d'algú que ja ha arribat al final d'un llarg camí. La mare ha arribat al final d'un camí de 92 anys, ha viscut tot el seu cicle vital, i s'ha acomiadat de nosaltres acompanyada per tot l'amor donat i rebut i per la seva fonda fe cristiana.

La mare ha estat molt “mare”: va tenir quatre fills molt seguits quan era jove, en Josep, la Mercè, en Jordi i la Montserrat, i la seva vida va girar fonamentalment al voltant de l'acompanyament d'aquests fills. La Montserrateta viu als Estats Units d'Amèrica i no ha pogut venir, però és ben present entre nosaltres i ha celebrat aquest comiat amb la seva comunitat d'allà.º Essent alhora, evidentment, “muller”, “esposa” d'en Benet Sala, més gran que ella i que ens va deixar ja fa 15 anys. S'havien conegut a l'Orfeó Català, i van compartir una vida d'amor a la família, a la música i a la natura (sobretot Falgars, on reposen les cendres del pare, i la Cerdanya), i d'amor a l'Església i a Catalunya, en uns temps on els ideals i les institucions vertebraven més que no pas ara. No va ser una vida fàcil, sempre amb dificultats econòmiques; els fills la vàrem fer patir molt, però ella hi va respondre amb un amor incondicional Per això hem triat per al recordatori aquestes dues cites de l'Evangeli. També la vàrem cuidar i consolar tot el que vàrem poder.  A la vida de la mare, doncs, no hi va faltar el neguit per l'avenir, però alhora va ser una vida plena d'amor, d'afecte i d'amistat, que sempre la van envoltar.

La Montserrat també ha estat àvia, de la Berta i la Joana, la bondat i l’alegria de les quals l’ha fet feliç aquests darrers anys. Unes netes que han nascut i s’han criat a una Vallvidrera que per a la mare va ser un altre punt de referència important, juntament amb Balmes 127 i Sèneca 21.

I també ha estat molt “filla”: era una Vilardaga “a fons”, físicament i psicològica; filla d’un home de caràcter com l’avi Josep, i d’una mare que se li va morir massa jove.

I ha estat germana, molt germana, dels seus germans, la Mercè, en Francesc, en Jordi, la Carme, especialment la Carme, no només germana sinó amiga íntima, i la Roser, morta de petiteta.

I cunyada de les seves cunyades Montserrat, Roser i Lluïsa, i del seu cunyat Ramon; i cosina dels seus cosins Roig Vilardaga, tota una altra nissaga; tots ells s’han estimat profundament. I ha estat tia de molts nebots, que la recorden amb molt d’afecte...

I amiga de les seves amigues; la mare va ser molt fidel en l’amistat.

La mare era una persona amb vocació de servei, que es va concretar de jove a la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia i a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Montserrat va ser per a ella una referència, i allà es va casar el 1950. De gran va ser molt activa a Pompeia, on va fer molt de temps allò que ara se'n diu “voluntariat” en tasques de caire social, mirant d'ajudar a la gent del barri que ho passava malament, especialment les velletes desemparades, en el marc del que se'n deia El rebost. La mare tenia una gran compassió per als altres, que no era només un sentiment de pena sinó que ho convertia en acció. Això era coherent amb la seva llarga trajectòria de creient, i va omplir part de la seva vida, sobretot en els primers anys de viudetat. En va treure algun disgust, però també moltes satisfaccions.

Aquests darrers anys les forces li han anat marxant de mica en mica, però amb l'ajuda i companyia d'en Jordi ha anat tirant endavant. Sovint molt cansada, de tant en tant al límit, ha mostrat però una gran resistència i capacitat per afrontar les adversitats i l'afebliment del cos, fins que la seva energia ha dit prou. Ara reposarà en pau, enllà del sofriment que massa sovint l'ha acompanyada.

Tingueu-la present en el vostre record i estimació.

Ara us proposo escoltar un fragment de Mozart, veient-lo com si fos un diàleg entre la mare, representada pel violí, el pare, representat per la viola, i l'orquestra, que som tots nosaltres. Parlen, canten, es troben en l'harmonia.

Mozart: Segon moviment de la Simfonia concertant per a violí i viola K 364

Pregària

"Senyor,

la nostra estimada Montserrat

ha arribat al terme

del seu llarg camí.

Ha vingut a Vós;

acolliu-la al vostre si.

No deixeu que l'engoleixi l'abisme,

no deixeu que es perdi en les tenebres,

deslliureu-la de la mort eterna.

Rebeu-la, Senyor, generosament;

Vós que sou compassiu i benigne,

lent per al càstig, fidel en l'amor.

Escolteu, Senyor, la nostra pregària;

feu que l'acompanyi el cor dels vostres àngels,

i que la vostra llum eterna

brilli damunt d'ella."

Exèquies

"In Paradisum" del Requiem de Fauré

Parenostre

Que la nostra estimada Montserrat

reposi en pau al si del Pare del Cel.

Adrecem-nos ara a aquest Pare

amb les paraules de Jesús,

el Parenostre.

Virolai

(molt ben cantat per una família tan cantaire...)