dilluns, 9 de juliol del 2018

Soledat




Rouault 1920


"Si algú diu "desgraciat el qui està sol!" només té en compte la seva por. La societat és un sacrifici, que creix en mèrit a mesura que és més repugnant. La soledat, per als qui tenen l'ànima rica, és un premi en lloc d'una expiació. És una antevigília del bé autèntic, una creació de la bellesa interna, una lliure reconciliació amb tots els absents."


Giovanni Papini a Història de Crist (1921)


(traducció d'Osvald Cardona)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada