Sentit i significat

Fautrier 1937

Diu Lluís Nacenta al seu blog "19 preguntes" (entrada del 17.05.2018):

"Caldrà intentar poder afirmar que “la música té sentit però no té significat”. Per poder afirmar-ho, caldrà explicar, abans o després de l'afirmació, que es tracta d'una afirmació operativa: quan fas música —i caldrà haver establert prèviament l'articulació fer-escoltar com a únic verb pertinent quan es tracta de música—, o sigui quan fas-escoltes música, pots treballar amb el sentit, però no pots treballar amb el significat. Pots fer-escoltar sentit, però no pots dir-entendre res concret. I caldrà indicar amb tota claredat que “té sentit” vol dir més concretament “pots treballar amb el seu sentit i treballar-la pensant en termes de sentit”, i que “no té significat” vol dir més concretament “no pots treballar amb el seu significat ni treballar-la pensant en termes de significat”. Perquè no té cap interès posar-nos ara a intentar refutar que, de significats, en pot arribar a tenir molts, a cada instant."

Magnífica reflexió. I crec que es pot dir exactament el mateix de la religió: "la religió té sentit però no té significat". Amb la mateixa explicació que Nacenta fa per la música.

Es pot dir el mateix de la pintura? Probablement, encara que pugui semblar més paradoxal. I per això tant valor té una pintura realista com una impressionista, com una expressionista o com una abstracta. Totes tenen la mateixa capacitat d'oferir sentit.