diumenge, 13 de maig del 2018

Religió i veritat




Fautrier 1959



"La concepció simbòlica del fet religiós, que es distancia de les creences -que estan a l'origen de tants conflictes- per passar a pivotar sobre els símbols -molt més funcionals i per tant menys generadors de tensió- acaba portant a la ja esmentada formulació que no hi ha una única religió veritable, ni una religió més veritable que les altres, entenent aquí per veritable no tant la conformitat amb uns referents externs, com la capacitat de fer viure una experiència profunda i significativa de la realitat, de la vida. Aquesta constatació de la inviabilitat de la jerarquització de les religions no vol dir que cadascú no pugui sentir una única religió com a camí veritable, o sentir-ne una com a més veritable que les altres; normalment les persones que pertanyen a una tradició religiosa ho senten així. Ara bé, que sigui així per a un no dóna dret a considerar que sigui així per a tothom, o que hagi de ser així per definició.

Pot ser útil fer aquí una distinció entre veritat absoluta (a la qual els humans no tenen accés) i veritat relativa, dins de la qual es pot diferenciar la veritat socialment consensuada (paradigma científic vigent, sistema de valors consensuat) i la veritat personal. Dins d'aquesta darrera s'ha de distingir entre la veritat-en-si (el que un veu com a veritable, fent ús predominantment de la raó) i la veritat-per-a-mi (el que un viu com a veritable, fent ús predominantment de la intuïció i de l'experiència viscuda). Des d'aquesta darrera, la pròpia religió pot ser l'única veritable o la més veritable; és així de fet, les coses han portat aquí (l'època que s'ha viscut, el país d'origen, l'educació rebuda, les preferències personals...). Però això no vol dir que des de la pròpia veritat-en-si no es pugui defensar que no hi ha una única religió veritable o una de més veritable que les altres. Veritat-en-si i veritat-per-a-mi han de ser enteses com a nocions compatibles, encara que no coincideixin."


Raimon Ribera a El diàleg interreligiós, Fragmenta Editorial 2007, pp. 45-46



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada