 |
| Van Dyck 1620 |
Al seu magnífic text El pecat, mite i realitat, publicat dins de La salvació cristiana, mite i realitat, Editorial Claret (1981), Mn. Josep Maria Rovira Belloso presenta quatre respostes habituals davant de la qüestió de l'assumpció de responsabilitat davant del mal.
La primera és, davant del fet que el mal sigui inesborrable i irreparable pels qui l'han sofert, no lluitar contra el mal sinó superar-lo lliurant-se a l'altra cara del dolor, o sigui al plaer i al goig estètic; enlloc d'assumir les conseqüències dels propis actes, girar-se d'esquena al mal causat i evadir-se'n.
La segona és atribuir la responsabilitat del mal a una causa impersonal i abstracta (la situació socio-econòmica, un error d'estructura, etc.).
La tercera és identificar-se amb un projecte de futur totalment net, humanista i noble. Lliurant-se a un projecte ideal, identificant-se totalment amb ell, defensant-lo de forma ultrancera es certifica la innocència total i el refús més clar de tota complicitat amb el mal. Projectant-se al futur hom es separa del mal esdevingut en el passat immediat o en el present.
La quarta és el legalisme purità. Fer servir el puritanisme per sentir-se incontaminat. Satisfer la necessitat d'autoexculpació creant lleis i convencions dins de les quals sembla habitar veritablement la innocència. Llavors només hi ha culpa quan s'han transgredit les convencions i normes: les bones maneres fan l'ésser humà honest socialment. La ideologia legalista estableix amb precisió que el "pecat" és solament la transgressió de la llei social. La justícia s'identifica amb la honorabilitat i la respectabilitat i aquestes s'adquireixen cenyint-se -amotllant-se- a la legalitat establerta. El respecte a les condicions socials eximeix de tota taca davant els altres i davant un mateix.
La primera és, davant del fet que el mal sigui inesborrable i irreparable pels qui l'han sofert, no lluitar contra el mal sinó superar-lo lliurant-se a l'altra cara del dolor, o sigui al plaer i al goig estètic; enlloc d'assumir les conseqüències dels propis actes, girar-se d'esquena al mal causat i evadir-se'n.
La segona és atribuir la responsabilitat del mal a una causa impersonal i abstracta (la situació socio-econòmica, un error d'estructura, etc.).
La tercera és identificar-se amb un projecte de futur totalment net, humanista i noble. Lliurant-se a un projecte ideal, identificant-se totalment amb ell, defensant-lo de forma ultrancera es certifica la innocència total i el refús més clar de tota complicitat amb el mal. Projectant-se al futur hom es separa del mal esdevingut en el passat immediat o en el present.
La quarta és el legalisme purità. Fer servir el puritanisme per sentir-se incontaminat. Satisfer la necessitat d'autoexculpació creant lleis i convencions dins de les quals sembla habitar veritablement la innocència. Llavors només hi ha culpa quan s'han transgredit les convencions i normes: les bones maneres fan l'ésser humà honest socialment. La ideologia legalista estableix amb precisió que el "pecat" és solament la transgressió de la llei social. La justícia s'identifica amb la honorabilitat i la respectabilitat i aquestes s'adquireixen cenyint-se -amotllant-se- a la legalitat establerta. El respecte a les condicions socials eximeix de tota taca davant els altres i davant un mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada