Eixamplar i perfilar

Picasso 1934

"L'art eixampla i perfila els límits de l'experiència humana. Eixampla i perfila els límits anteriors de la nostra experiència com a éssers vivents, la nostra percepció, capacitat de sorpresa, gaudi i coneixement. Perquè això es produeixi, no n'hi ha prou amb la força del llamp que il·lumina la nit i desapareix sense deixar rastre. L'anomenat espectador ha de participar, obrir-se a l'experiència, interioritzar-la, establir un grau de connectivitat per la seva banda, dialogar, completar o com a mínim intuir per on un ha de deixar-se portar. Com menys passiu, millor.

En termes generals, això requereix un aprenentatge. La bellezza é comme la carciofa, recordeu. És cert. però amb excepcions. Genis com Shakespeare, Mozart o Picasso resulten de lliure accés. La majoria no. De molts altres, bastant o alguna cosa pot arribar, d'alguna cosa o bastant poden gaudir els que no tinguin formació i claus específiques. De tants altres, de la majoria, parlant en termes de tot el llegat artístic com a mínim d'Occident, res o gairebé res. Horaci no, per posar un cas d'extrema dificultat encara que a molts no els ho sembli. Per llegir a Horaci, abans cal mudar-se per dins en el més semblant a Horaci possible. Un procés de llarga durada, de transformacions successives irreversibles. Horaci prohibeix l'accés a ell, no només dels 'fillsdeputa', sinó dels que no experimenten riquesa interior i es dediquen a conrear-la mitjançant sentiments positius. Rilke és més fàcil, però també té lo seu. Mai un exquisit tindrà accés a Horaci, a no ser que en llegir-ho admeti la seva condició de cabronàs i aconsegueixi canviar-se. Llavors deixarà de ser exquisit per tornar-se humil, tan humil en el seu fons com li sigui possible, que mai serà suficient.

D'altra banda, cal seguir comptant amb una cosa fonamental: la capacitat artística de la gent, la capacitat de rebre i crear art existent entre les persones que prou en tenen amb tirar la seva vida endavant entre mil dificultats, o sense tantes, però que es complauen a 'fer el badoc pel món'. A tots ells, l'art, la creació els concerneix. I aquí hi ha el fonamental, els artistes del nostre temps, els que comparteixen la definició d'art feta més amunt -encara no n'he trobat una altra que sigui més exigent amb nosaltres-, o sigui que quan dic artistes parlo dels que provenen de les avantguardes, a aquests artistes correspon trobar fórmules per accedir a aquestes persones sense preparació. No per entretenir-les, no per enganyar-les, no per posar-les en un pla d'inferioritat, sinó per procurar-los-hi experiències que responguin a la definició d'eixamplar els límits i perfilar. Una cosa que es fa de tu a tu, no de dalt a baix. Com en totes les èpoques, no tots tenen aquesta capacitat d'accés als que no tenen preparació. Però els que poden, tenen el deure d'obstinar-se en això."

Xavier Bru de Sala al Culturas de La Vanguardia del 31.05.2006