dijous, 8 de març del 2018

Ni extravagància ni arrogància







"Wen-tzu va preguntar: Els antics reis dirigien el país per mitjà de la divinitat; Com ho feien?

Lao Tse va dir: s'atenien a la unitat, sense calcular, prenent el cel i la terra com a fonament i evolucionant amb ells.

Els grans instruments del món no poden ser abastats, no poden ser calculats. El càlcul els espatlla, abastar-los fa que es perdin.

Atenir-se a la unitat consisteix a veure el petit; veient el petit, eren capaços de realitzar el gran. L'absència de càlcul consisteix en mantenir-se tranquils; mantenint-se tranquils eren capaços de fer que el món fos just.

Vivien enmig d'una gran realització, però no eren extravagants; exercien posicions nobles i elevades, però no eren arrogants. Com que no eren extravagants en la grandesa, estaven plens i no minvaven; com que no eren arrogants en el govern, eren enaltits, sense ser posats en perill. Estant plens sense minvar és com preservaven la riquesa; romanent en un rang elevat sense perill és com preservaven la noblesa. La riquesa i la noblesa no els abandonaven, i la seva posició arriba als seus descendents; en això, l'antic camí reial era complet."


Wenzi 78



(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada