 |
| Tàpies 2000 |
"Què hi fa el que pugui passar a partir d’ara? El mal greu ja està fet. La ruptura de la societat catalana en dues meitats ha assolit una dimensió inimaginable fa pocs anys, i no s'arranjarà de manera immediata amb maniobres polítiques per sortir del pas. Estem enfrontats amb una intensitat inquietant, encara que alguns –no sé si benintencionats o perversos– ho neguin o minimitzin. Només el transcurs del temps, que tot ho cobreix amb una espessa capa d'oblit, podrà mitigar primer i tapar després els desperfectes provocats. Què importen els diagnòstics del que ha succeït? A qui li interessa dilucidar les responsabilitats? Només compta afrontar la realitat cara a cara i dir-nos la veritat els uns als altres. Ni més ni menys que reconèixer la realitat i dir-nos la veritat. Una cosa que bona part dels nostres polítics, en especial els que més responsabilitat tenien, han eludit. Per què han obrat així? És igual que sigui per sectarisme, abúlia, supèrbia, covardia, escepticisme, estultícia o interès... Molts eren i són gent preparada, amb intel·ligència, formació i experiència. D'altres no passen de ser uns ximples sense talent, ofici ni benefici, que s'agafen a la taula de salvació d’un dogma –tant hi fa de quin–, en la defensa del qual han trobat una manera de viure. Però, jutjats per les seves obres, tots han tret el pitjor que portaven dintre seu. I tots continuen avui igual."
Juan-José López Burniol a La Vanguardia del 10.03.2018
Però qui signa això és precisament el vicepresident de la fundació bancària "la Caixa", i no sóc tan innocent com per pensar que aquest senyor, notari jubilat, opini sobre un tema com aquest de forma particular i independent del seu càrrec corporatiu. Catalunya és un país massa petit i tots sabem de quin peu coixegem, i com diu el senyor notari els polítics tenen les seves servituds i misèries però l'autor d'aquestes línies tampoc no és un ocell innocent baixat del cel, i les seves servituds també són molt concretes.
ResponElimina