"Si suprimiu l'amor de la unió dels sexes, en què es convertirà aquesta unió? En una necessitat que, com la gana i la set, no tindrà cap més propòsit que sadollar-se i el resultat de la qual no tindrà res de noble.
(...)
Hi ha indiferència i fins i tot fàstic en els plaers que ofereix Afrodita, si Eros no els anima amb el seu alè!
(...)
Després d'haver mostrat el gran que és el poder d'Eros, vaig a considerar ara el que com a benevolència i dolcesa desplega amb els mortals. No parlaré dels bens infinits que procura als que el practiquen, ja que són evidents als ulls de tothom. Hi ha, a més, altres avantatges encara més nombrosos i considerables que Eros posa al servei dels seus adeptes. Eurípides, tot i conèixer bé el tema, no es meravella sinó del menor benefici d'Eros, quan diu: "Del mortal més groller, Eros en fa un poeta". En efecte, aquesta passió dóna intel·ligència a qui abans no tenia la més mínima activitat espiritual. Que inspira coratge al covard, ja ho hem dit, com el foc endureix la fusta que lluny d'ell era flexible. Així mateix, tot enamorat es torna generós, franc, fins i tot magnànim, encara que abans fos el més garrepa dels humans. La seva mesquinesa i avarícia es fonen quan estima, tal com el ferro es torna líquid amb la flama; és a dir, que s'és tan feliç donant a l'ésser estimat com rebent dels altres.
(...)
A caràcters difícils i ferotges abans d'estimar, Eros els converteix en models de benevolència i d'amabilitat. "La flama de la llar fa la casa alegre". Així mateix, hom es torna més radiant, sens dubte, sota la influència de l'escalf amorós."
Plutarc (46-120) a Tractat sobre l'amor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada