divendres, 26 de gener del 2018

Llum silenciosa




Hodgkin 2015



"Sol torno a estar i vull estar-hi, sol amb el cel pur i amb el mar lliure; i de nou la tarda m'envolta.

Antany, una tarda, vaig trobar per primera vegada els meus amics, també una tarda la segona vegada: - a l'hora en què tota llum es torna més silenciosa.

Perquè allò que de felicitat es troba encara fent camí entre el cel i la terra, és el que es busca com a alberg una ànima lluminosa: a causa de la felicitat tota llum s'ha tornat ara més silenciosa.

Oh tarda de la meva vida! Antany també la meva felicitat davallà a la vall per buscar un alberg: allà hi trobà aquestes ànimes obertes i hospitalàries.

Oh tarda de la meva vida! Què no he donat a canvi de tenir una sola cosa: aquest planter vivent dels meus pensaments i aquesta llum del matí de la meva esperança més alta!

Companys de viatge buscà antany el creador, i fills de la seva esperança: i vet aquí que ocorregué que no els podia trobar, si, doncs, no els creava ell mateix."


Friedrich Nietzsche Així parlà Zaratustra (1885), "De la benaurança no volguda"


(traducció de Manuel Carbonell)















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada