Sobre la publicitat

Léger 1933

Algunes tesis sobre la publicitat publicades per Cristianisme i Justícia el desembre de 2004:

- Es justifica la publicitat afirmant que és pura informació. Però, en realitat, és imposició. Perquè un és lliure d'informar-se o de veure una pel·lícula, però molta propaganda te la injecten, vulguis o no vulguis.

- La missió de la publicitat, en realitat, no és informar sinó enganyar. Per a això es valdrà tant de contravalors egoistes, com de valors que estiguin de moda.

- La propaganda aspira a ser un atemptat a la llibertat humana. Això és possible perquè els humans tenim un estímul/reacció que, davant la presència de l'estímul, ens fa reaccionar d'una manera molt diferent del que la raó ens suggereix quan hi recorrem en absència de l'estímul. La propaganda s'aprofita al màxim d'aquest mecanisme, nosaltres el desconeixem cada cop més i prenem per evidències el que no són més que reaccions no racionals.

- El llenguatge de la publicitat està fet de crits, d'imperatius contundents que ens farien saltar si ens els fessin en altres àmbits de la vida i de promeses falses que acaben creant-te la sensació que ets idiota si no en fas cas.

- En comptes d'oferir informació objectiva, el llenguatge de la propaganda apel·la als nostres instints més baixos o a la ingenuïtat. Quan se'ns diu "Ho veus? Ho vols? Ho tens!", no se'ns està donant cap informació útil sinó apel·lant a la nostra voluntat de poder.