 |
| Hodgkin 1997 |
"Lliure encara és la terra per a les ànimes plenes de grandesa. Encara molts indrets romanen buits per a solitaris i aparellats, al voltant dels quals bufa el perfum de mars silenciosos.
Encara tenen oberta una vida lliure les ànimes plenes de grandesa. En veritat, qui no posseeix gaire, menys encara és posseït: lloada sia la petita pobresa!
Allà on l'estat acaba, hi comença l'humà que no és superflu: hi comença la cançó dels qui són necessaris, l'única i insubstituïble melodia.
Allà on l'estat acaba -mireu allà, doncs, germans meus! No hi veieu l'arc iris i els ponts de l'ultrahumà?-"
Friedrich Nietzsche a Així parlà Zaratustra (1885), "Del nou ídol"
(traducció de Manuel Carbonell, amb adaptacions de Raimon Ribera)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada